Quan s’apuja el teló no saben cap a on els portarà el joc. Però surten a l’escenari amb moltes ganes de jugar. Amb moltes ganes de deixar-se emportar pels fils d’una història que només mou l’espectador, perquè a Assassinat al club és el públic qui marca el camí: dicta qui és l’assassí i qui l’assassinat, què fer amb el cadàver i com netejar la sang. I ells, els actors d’Impro Barcelona, han d’aconseguir que totes les pistes encaixin amb les armes dels improvisadors. Quines són? Ens ho expliquen:

-Per què jugar amb les històries de detectius i assassinats? Quin marge de joc us dona?

La idea de poder muntar una mena de cluedo improvisat ens havia seduït des de feia molt de temps. El misteri és un gènere que potencia les nostres ganes de jugar i incentiva les nostres habilitats com a improvisadors. Saber que en qualsevol moment la història tindrà un gir inevitable cap a la perversió, potenciar les situacions de risc, no saber cap on anirà la trama, qui serà botxí o qui serà víctima són reptes per nosaltres. A més a més, a cada funció podem crear una galeria de personatges i això sempre ens resulta estimulant.

-Com són els assajos d'una companyia quan t'especialitzes a improvisar? Quines tècniques específiques heu de controlar com a actors?

En el món de la improvisació no es parla mai d’assajos, s’anomenen entrenaments. Un assaig, per definició, és el que permet als actors i actrius posar en escena accions i textos que  estan apresos prèviament però que semblarà que han sorgit al moment a l’hora de fer la funció davant del públic. Just el contrari del nostre objectiu. A cada sessió d’entrenament ens dediquem a improvisar i el que intentem és mirar d’explorar noves maneres de treballar o quins estímuls o inputs ens poden ajudar a generar històries noves. La tècnica ens serveix per mirar de trobar un llenguatge comú on podem indicar als companys, per exemple, com hem fet una el·lipsi de temps o un flashback o un canvi d’espai dràstic, intentant renovar els recursos narratius que ja coneixem. 

-Quant hi ha d'improvisat i quant podeu portar preparat?

A tots els nostres espectacles preparem la presentació i els moments quan demanem suggeriments al públic. Hem de saber què preguntem i com per tal que l’espectador ho tingui clar i siguin coses concretes. Però la resta és totalment improvisat. Moltes vegades el públic ens pregunta si portem històries preparades, esquemes o finals previstos, i això és el millor regal que ens pot fer l’espectador, creure que el que han vist està assajat.

-Com definiríeu l'humor dels vostres espectacles? 

Bàsicament és comèdia de situació. L’humor neix de les escenes surrealistes que es creen a partir dels suggeriments del públic, però una part important de la comicitat sorgeix també del fet que el públic sap que allò que està veient s’està creant en aquell moment i gaudeix de veure com patim en escena quan ens posem en un atzucac o si veu que clarament no ens en sortim victoriosos d’algun repte plantejat. 

-Teniu eines per controlar la direcció que prendrà l'espectacle o se us ha arribat a descontrolar en alguna ocasió? Quins són els camins més curiosos amb què us ha tocat lidiar?

La tècnica d'improvisació és una eina que et permet aconseguir que l'espectacle no s'enfonsi. Tot i que moltes vegades juguem amb la incoherència i l'absurd, sempre trobem un camí que doni una explicació convincent a les nostres històries. Gran part del mèrit és que defensem les improvisacions a mort, per molt esbojarrades que semblin. 

Els camins curiosos no ens espanten, per exemple com més peculiar és un escenari millor, així podem aprofitar i explotar les seves característiques. Ens ha tocat improvisar a llocs molt diversos: refugis subterranis, autocars, esglésies i fins i tot menjadors particulars. I si les propostes del públic van carregades de mala llet com per exemple que fem un gènere de ciència-ficció amb aires de telenovel·la i uns tocs de musical, doncs... endavant!!!

-Els shows d’impro van trigar a arribar a les nostres cartelleres però han agradat força, per què creieu que enganxa tant al públic?

El secret de l’èxit dels espectacles d’improvisació és una combinació de diferents factors. Per una banda, els espectadors se senten partícips de les històries que s’improvisen al moment perquè els seus suggeriments sovint formen part d’una trama important. I per una altra banda, està el component de risc que té la impro. Tots volem veure com se la juga l’equilibrista a la corda fluixa o, en el cas del nostre espectacle Assassinat al club, volen veure com l’improvisador es desfarà d’una víctima que resulta ser el seu millor amic matant-lo amb un full de Din A4.