Fa més de 25 anys que Sabor de Gràcia trepitja escenaris. I més de 250 que els gitanos van arribar a Gràcia quan encara era una vila independent de Barcelona. Fa un segle que els gitanos de Gràcia (i els del carrer de la Cera, tant és qui va ser primer) van començar a tocar una música feta de sons d’aquí i d’allà que va incorporar el ventilador i va esdevenir rumba catalana. I serà amb rumbejant que Sabor de Gràcia ens explicarà aquesta història.

Molts anys rumbejant i encara amb ganes de provar coses noves... Això és el que fa de Sabor de Gràcia un dels referents de l'escena?
Quan acabem un disc i l'estrenem, ja pensem en el següent treball. Tenim molts projectes per fer i molts somnis que, a poc a poc i amb l'ajuda de Déu, es van complint.
El novembre celebrem 26 anys als escenaris i només vàrem estar parats un any, el 2013. Des de la nostra primera actuació, el novembre de 1994 al CAT de Gràcia, només hem estat un any sense trepitjar escenaris. Si som o no referent de la rumba catalana no ho he de dir jo, sinó que ha de ser el públic qui ho digui i, el passat 5 de febrer del 2020, va omplir el Palau de la Música per celebrar els nostres 25 anys els escenaris.

Us vau atrevir amb la Nova Cançó i ara ho feu amb el trap i els rapejats, què n'aporten? Teniu necessitat de fer evolucionar aquesta música o voleu trobar fórmules per connectar millor amb les noves generacions?
Del disc de la Nova Canço a 25A, el que hem fet pel nostre 25 aniversari, han passat 13 anys i han aparegut discos com Sabor Pa'Rato, Gitanos Catalans, o el doble disc de tribut a Peret, Sabor a Peret... Set discs en 13 anys, un disc cada dos anys... El disc dedicat a la Cançó va marcar un abans i un després per a Sabor de Gràcia. És el nostre disc de referència, si féssim una enquesta crec que tothom diria que és el nostre millor disc, el que escolten grups que han sortit després com La Pegatina o Txarango. Però, si no vols quedar-te estancat, has d'evolucionar i adaptar-te als temps actuals i a les seves músiques... El 99% de música es pot fer amb rumba i ventilador i crec que Sabor de Gràcia ho hem demostrat durant tots aquests anys.

Els meus fills Junior i Yerai, que estan fent música urbana i que d'ací a poc temps trauran disc, van ser qui em van proposar fer aquesta fusió. I a mi tot el que siguin fusions em torna boig.

Com ha evolucionat Sabor de Gràcia en aquests 25 anys i com ha evolucionat la rumba a Catalunya? Creieu que ara està millor valorada que quan vau començar?
A Sabor de Gràcia mai hem perdut el ventilador i sempre hem fusionat amb diferents gèneres.
En aquests 25 anys hem col·laborat amb Óscar d'Leon, Gilberto Santa Rosa, Gipsy Kings, Steve Hogart (Marrilliun), Gustavo Aguado (Guaco), Pau Dones, Moncho, Peret, Los del Río, Estrella Morente, Pep Sala, Gerard Quintana, Els Pets, Txarango, La Pegatina, Catarres i molts més. Tots han enregistrat amb nosaltres. I cap d'ells hauria col·laborat si els nostres discos no fossin de qualitat.
La rumba no està ben valorada, encara que s'anomeni rumba catalana. Hi ha qui mou els fils perquè la rumba catalana no sigui la música de tothom, només la dels gitanos catalans i la dels xarnegos. La rumba catalana no té les mateixes oportunitats que el pop, el rock o el ska cantats en català. Quan volen programar rumba, programen rumba blanca no rumba d'arrel com la nostra, grups que malgrat que els venen com a rumba no fan ventilador amb la guitarra... La rumba catalana i els grups de tipologia gitana no tenim les mateixes oportunitats que la resta de músiques. Hi ha racisme musical de doble moral.

Què fa de la rumba una música universal? I creieu que s'ha fet prou per universalitzar-la i reivindicar-la com la música més barcelonina?
La rumba catalana és una música universal perquè és l'única creació de música de carrer a tota Europa durant el segle XX. La rumba catalana és una manera de viure, una manera de tocar, de vestir-se, de cantar... Tot i que hi ha artistes paios que ho fan molt bé, la rumba catalana és cultura gitana catalana, i quan fem rumba catalana estem fent cultura gitana
No s'ha fet res per universalitzar la rumba després de Barcelona'92. Per aconseguir que la gent senti seva la rumba catalana, hem d'agafar els rumberos i marxar a fora de Catalunya i que, a Amèrica, a Europa, ens diguin que som genials.
Quan una música interessa, se l'ajuda, se la programa i es fa un pla integral per no deixar-la morir, per salvaguardar el gènere, potenciar-lo, promocionar-lo, exportar-lo, etc.
Aquí tenim un problema: ens agrada més el que arriba de fora que el que fem a casa.

Com vau viure el concert dels 25 anys al Palau de la Música i què n'hi haurà d'aquest esperit als concerts (en format quartet) que fareu als escenaris del Barcelona Districte?
Va ser el concert més important de la nostra carrera... Va ser una nit màgica, l'última nit màgica per a la rumba abans de la maleïda pandèmia de la covid-19 que tant mal ens està fent a tots.
A Districte Cultural ens presentem en format quartet: seran més intimistes... no per ballar sinó per escoltar unes cançons i una història, la d'un barri, la d'uns gitanos que varen arribar fa més de 250 anys quan Gràcia era independent de Barcelona. Uns artistes gitanos que fan, amb la rumba catalana, rumba abolerada i cançons d'autor, la seva història... Hi trobareu el bar Pitxina, els carrers Fraternitat, Progrés i Llibertat, el Gato Perez...