Primer va se la dutxa, després els estàndards de jazz i el teatre musical, però ara Clara Gispert (Barcelona, 1990) passeja sola pels escenaris amb un grapat de bones cançons que defensa amb una veu tan delicada com rotunda.

-Vas començar al teatre musical, com va ser el salt a presentar les teves cançons en solitari? I com t'ha ajudat l'experiència aconseguida als escenaris del teatre musical? Vaig sentir la necessitat d'expressar-me i d'alçar la meva pròpia veu. L'experiència que he adquirit m'ha servit per adonar-me que és això el que vull fer a la meva vida, estar dalt d'un escenari.

-Seguiràs compatibilitzant totes dues facetes?
En principi no, aquesta època va ser molt enriquidora però crec que ja he tancat aquesta etapa. Mai diguis mai... però actualment estic molt centrada en el meu projecte.

-Jazz, country, pop, hip-hop... Són aquests els teus referents musicals? Com definiries les teves cançons musicalment? I de què parlen les teves lletres?

Les cançons musicalment són Clara Gispert. Són les cançons que m'agradaria escoltar a la ràdio. Tenen pop, jazz, country, hip-hop, estils que són i han estat referents per mi. Les meves cançons parlen de Barcelona, de les meves vivències, de la quotidianitat, de la dona protagonista de la seva pròpia història, de temes que se m'acudeixen en un moment precís... En el moment d'escriure les cançons treballo en equip, el Manuel Dabove i la Lorna Turnbull són parts imprescindibles del procés.

-Quan vas començar a escriure cançons i quin és el motiu que et va impulsar a fer-ho?
Fa aproximadament dos anys que vam començar a escriure-les. Després de molts anys cantant estàndards de jazz vaig sentir la necessitat d'expressar-me, cantar i escriure música que sortís de mi i que em representés.

-Per què cantes algunes de les teves cançons en anglès? Què t'aporta utilitzar aquesta llengua?
Canto les cançons en anglès perquè sempre he escoltat molta més música en anglès que en qualsevol altre idioma, i em sento molt còmode.

-Com vas arribar al món de la música? Com creus (vols) que evolucionarà la teva carrera?
Per casualitat. Com tothom vaig començar cantant a la dutxa, però sobretot a la meva habitació, tancava la porta i allà tenia el meu petit búnquer. Vull seguir vivint i aprenent de la música, viatjar, fer concerts en teatres, auditoris, festivals... i vull seguir cantant, perquè és el que més m'agrada, per sobre de totes les coses.