És un dels contes que més s’ha versionat i que més músiques ha cantat. I ara Els músics de Bremen arriba als escenaris del Barcelona Districte Cultural en una nova adaptació musical firmada pel Versus Teatre que a més de jugar amb diversos estils (des de l’òpera al rock) també incorpora nous temes com poden ser el maltractament dels animals, l’empoderament femení o la falta de cura amb el nostre Planeta. Ens l’expliquen la Maria Clausó i l'Ever Blanchet.

Què tenen ‘Els músics de Bremen’ per ser atemporals?
Es tracta d'una aventura èpica protagonitzada per quatre animals que es rebel·len contra els seus amos i fugen de casa seva. Resulta comprensible i divertida per als nens i nenes, a la vegada que també fa reflexionar als adults sobre el comportament inhumà dels adults envers els animals, siguin de granja o de companyia.

Com heu modificat el clàssic a la vostra adaptació?
L'obra comença com un assaig d'un grup de música, on cada animal toca un instrument diferent. Decideixen explicar la seva història, la de cada animal i com és que es van conèixer, en format musical. I el primer que ens ensenyen és una conversa entre els seus amos. Cada animal imita al seu amo jugant a cartes en un casal. I a poc a poc es van presentant amb una cançó que explica com i perquè han fugit de casa seva.
Hem reconvertit el Gall en Gallina obligada a pondre ous cada dia i el Gat en Gata, foragitada de casa seva per voler ser més lliure i no estar sotmesa a la tirania dels seus amos. Això ens permet tenir una paritat de sexe en el repartiment dels protagonistes. Hem incorporat un nou personatge, el grill, percussionista que també farà de cap d'estació.

Incorporeu nous temes (dona, maltractament animal) als del clàssic?
La Gallina i la Gata buscant el seu somni d’empoderar-se. La Gata reclama una ciutat sense bosses de plàstic, sostenible i plena d'espais verds. La sobreexplotació de les granges i el maltractament animal com és el cas que explica el gos del final, que malauradament, els espera a alguns gossos quan s'acaba l'època de caça.

Com heu treballat la vostra partitura i la posada en escena?
ada animal representa un gènere musical: Al Ruc, que toca el violí, li agrada el foxtrot; a la Gallina, que toca el teclat, l'òpera. El gos, que toca la guitarra elèctrica, representa el rock; i la Gata, que toca el violoncel, el blues. Aquesta versió té com a objectiu una musicalitat pop que la fa molt propera a les famílies, tant als grans com als petits. La posada en escena la vàrem imaginar amb una escala central que permet pujar per veure a la Gata dalt de l'arbre, o pel seu lluïment com a artista. I també la recreació de la finestra per on els animals veuran els seus amos. Al voltant de l'escala hi ha uns bolets gegants on seuen els músics.

Us adreceu a nens a partir dels quatre anys, quins aspectes heu hagut de potenciar per mantenir la seva atenció?
És un espectacle molt visual i sonor. On el moviment juga un paper clau per recrear l'acció a vegades en clau de pallasso, a vegades es converteixen en un cor que es belluga al mateix ritme. El vestuari que caracteritza cada animal atreu els petits i les cançons i els diàlegs se succeeixen en un ritme bastant trepidant. Tot plegat fa que sigui fàcil de seguir i que no desconnectin mai de l'acció. La participació del públic per raons del moment que vivim, no serà com ho fèiem, però ens ajudaran amb la veu a crear un túnel i a viatjar en una locomotora antiga.