“Per què fer circ només amb homes?”
Són dones. Sí. I què? Són dones i fan circ. Perquè els agrada i perquè volen fer-lo. Sense més. Perquè per ser dones no han de donar més explicacions. Són dones, fan circ i es busquen i es troben a La punta de mi nariz, el primer espectacle del Kolektivo Konika, un grup de dones que ha arribat per quedar-s’hi.
-Per què circ només amb dones?
I per què no? hi ha moltes companyies formades exclusivament per homes i no se’ls hi pregunta. Per què el circ només amb homes?
-Hi ha alguna diferència entre el circ que fan els homes i el que fan les dones?
El primer està fet per homes i el segon per dones. La diferència més gran està en l’espectador més que en el creador. Dir que hi ha diferències és caure en prejudicis sense sentit a l’hora de crear des del gènere. A nivell físic, per exemple, les diferències no son masses. La bretxa més notòria es troba en la construcció social i en les expectatives que se’ns atribueixen fins i tot abans de néixer. Això també és reflexa en el circ: als homes se’ls hi atribueix ser forts i exitosos, i a les dones flexibles i estar al servei dels/les altres.
Tenen les dones poca presència als escenaris de circ? Tots recordem a Pinito de Oro, però potser ella va ser l'excepció, o no?
Pinito de Oro va ser l’artista més coneguda de la seva època, pel seu carisma i per la complexitat de la disciplina que practicava, però no va ser l’única. Actualment les dones tenim bastanta més presència que fa 5 anys en escena, tot i això segueix havent una bretxa molt gran.
Què és el que busqueu a la punta del nas?
En aquest espectacle busquem la nostra memòria comú i el nostre llenguatge personal, dos imaginaris que es barregen gràcies a la cerca dels nostres límits i les nostres fortaleses. És divertit veure com la trobada entre qui som nosaltres individualment i qui som quan ens reflectim en les altres (dones), crea un llenguatge, un equilibri, que ens permet fluir en un joc comú i compartit.
Quin tipus de disciplines integren l'espectacle? i com heu treballat per buscar un fil argumental per cosir-lo?
Principalment utilitzem la disciplina del mà a mà, l’acrobàcia, el cant, el clown i el teatre. Mitjançant molt de treball d'improvisació i de la cura del col·lectiu per alimentar l’univers de cada una, hem creat un llenguatge compartit: proposem el que volem i el grup recolza el repte. A més, el que ens defineix, és incorporar com a llenguatge tot allò que ens diverteix.
Com s'ha format el Kolektivo Konika i quins plans de futur teniu?
Aquest col·lectiu neix de la necessitat d’ajuntar-nos en comunitat per crear i desenvolupar-nos com a artistes. També per indagar en una disciplina que necessita de temps i esforç, ajuda, i molt d’entrenament. Ens agrada la idea d’utilitzar cossos no massa visibles i fugir del que és comú.
Després de vàries trobades esporàdiques a festivals i esdeveniment de circ, vam decidir ajuntar-nos amb la idea clara de crear un espectacle de portés acrobàtics. D’aquesta manera vam crear aquest projecte ambiciós, però fet des de l’estima i amb afinitats clares. Amb les seves complexitats a nivell territorial i logístic, però amb la idea de poder fer un espectacle amb el que recórrer el major nombre de festivals possibles i fer-nos el nostre lloc en el mercat circense nacional i internacional.
Més enllà de pujar als escenaris, el Kolektivo té l’ambició de participar en el desenvolupament d’una xarxa de dones en el sector del circ, i més específicament de dones que fan mà a mà. No amb l’objectiu d’aïllar-se, al contrari, amb la voluntat d’apoderar-nos de la nostra feina i de cuidar les nostres necessitats.