Només l’acceptació del seu caràcter finit omple de significat i valor idees com el pas del temps, les relacions humanes, l’amor o els records. Shalott reflexiona sobre totes aquestes coses que són inevitables. Ho fa amb la dansa contemporània, amb les acrobàcies dels dos ballarins sobre l’escenari i apropant-s’hi des de llocs que semblarien oposats, com ara la innocència i la por.

Una peça accessible per a tots els públics, per fer riure als infants i, alhora, per despertar sentiments i sensacions en el públic adult.

El 3 de setembre de 1939 arriba el Winnipeg al port de Valparaíso. Pablo Neruda, amb el suport del Govern xilè, havia noliejat aquest vaixell, que ajudava a escapar més de dos mil republicans espanyols que malvivien exiliats a França. Molts, autoanomenats “els fills de Neruda”, mai més no tornarien a Espanya.

Amb la música, la paraula i el gest descobrirem la història d’una nena pobra però lliure que un dia va a parar a una casa benestant. Així la nena creix deixant enrere la misèria en què vivia, però aviat veu com la comoditat i la seguretat tenen el preu d’un estricte control sobre allò que ha de ser i fer. L’alegria s’esvaeix, fins que un dia fuig per recuperar la seva vida arrelada, alegre i feliç.

Aquesta és una peça íntima i apassionada que parla de l’amor i d’aconseguir somnis. A partir de la pròpia experiència personal de la companyia PakiPaya, sent parella, família i equip artístic des de fa més de quinze anys, l’Alicia i l’Antonio ens obren la porta de la seva intimitat i ens submergeixen en un “còmic” en moviment, en un viatge de pujades i baixades que evoquen grans moments del cinema i èxits musicals.

Qui renta els milers de llençols dels hotels? A l’últim soterrani de l’Italino Grand Hotel hi ha la bugaderia i, allà, hi ha un personatge solitari que renta, planxa i perfuma els llençols. Viu i somia entre llençols i amaga la seva solitud conversant amb les màquines i jugant amb la seva ombra.

La connexió d’aquest personatge amb el món és a través dels altaveus de les màquines, per on dues veus, d’altres treballadors de l’hotel, el salven de la indiferència i li fan intuir el món i la vida.

En el segle XIX, les ballarines de la Modern Dance, trencadores de les estructures de dansa des de la seva expressió femenina més interna, van ser tractades de manera despectiva, acusades de fer “balls d’histèriques”. D’aquest concepte, i a través de la investigació dels cossos de quatre ballarines i bailaoras escollides com a referents, Carmen Muñoz elabora aquesta peça escènica. L’objectiu és arribar al seu propi cos, a la seva pròpia intuïció del moviment i l’expressió corporal.

"L'arquitectura és l'escenari de la vida. Cada cultura crea el seu propi espai i els canvis provocats en aquest, configuren la pròpia cultura". Amb aquesta reflexió poètica sobre el significat dels espais i els objectes que ens envolten, ‘M.A.R.’ ens proposa un viatge a través d’objectes quotidians construïts amb materials com la fusta, el paper o fotografies, per explicar-nos la història d’una llar, la construcció d’una vella casa familiar. 

El so de l’artista cubà Carlos Sarduy és la trompeta i el seu terreny natural el bebop i la música afrocubana. Va néixer a La Habana, a Cuba, i a més de ser un espectacular trompetista i percussionista, també és un excel·lent pianista i compositor. Va arribar al panorama musical europeu l'any 2008, on ha tocat amb grans artistes i s'ha convertit en un músic reconegut i valorat en l'escena del jazz i en el món del flamenc, la música popular i la música moderna. És aclamat pel seu gran so i musicalitat, així com per la seva versatilitat artística.

Aquest és un espectacle per als més petits, amb dramatúrgia de Roser Ros i la direcció artística de la companyia de dansa urbana Brodas Bros.

Com viure sent la Segona Millor? En un soterrani hi ha una dona plena de potencial i que ningú no veu. Sembla que assaja un paper i diu que serà el seu últim personatge. Somia amb espectadors per aquest darrer paper: el d'una protagonista de mentida. Una munió de veus parlen a través d’ella: son les segones millors que, com ella, sense saber-ho sustenten el Món d'una manera discreta, poètica i necessària.