Mai havia estat tan divertit haver d’esperar! Com si fos una pel·lícula de cine mut, el Txema Muñoz desitja que arribi el tren. Mentre espera, la seva imaginació anirà més enllà de l’estació on es troba: una bombeta, una jaqueta i la seva motxilla el transportaran a un lloc màgic, entranyable i còmic en aquest espectacle màgicament familiar. Puges al tren?

Nota: Hi ha un moment de l'espectacle on es fan servir llums estroboscòpiques.

No hi ha dos concerts de Tori Sparks Band que siguin iguals! I es que la Tori, la seva líder, és una força de la naturalesa a dalt de l’escenari: la seva actitud segueix la línia entre commovedora i còmica, combina l’humor irònic amb l’energia sense límit. Des dels 18 anys ha tocat una mitjana de 150 concerts cada any, en un total de 25 països.

El so vanguardista i heterogènic del quartet barceloní Tilde - mescla de flamenc i post rock, de jazz i psicodelia pop - s’ha anat desenvolupant des de la seva formació, l’any 2009 fins avui.

La banda arriba al Barcelona Districte Cultural disposada a atrapar-nos amb el seu directe i els temes que han publicat al llarg de la seva carrera: dos EPs i tres àlbums -l’últim, Algae, publicat el 2020 – que donen fe del seu amor per l’obscuritat i la llum, la poesia i el so sense artificis.

Qui són ‘US’? Ningú. No son ningú: un intent de ser podríem dir. El desmai mental d'algú, o tal vegada un missatge per a tu, embolicat en un cos. Alguna cosa que intenta dir alguna cosa. Un borratxo d'humanitat! Un cantant mut! O simplement Krump.

L'Ada té ganes de jugar, per això es troba amb la seva millor amiga i el seu millor amic... i juguen. Ara ja no porta aquella motxilla feixuga, que tant li pesava, que no la deixava ser qui és. Amb aquella motxilla, l'Ada sentia que no encaixava amb el que suposem que ha de ser un nen o una nena. Però ara ja ha trobat el seu lloc.

Un espectacle familiar, amb música en directe de La Tresca i la Verdesca, que ens parla de la identitat de gènere, perquè allò de "nen-nena, home-dona, blau-rosa, fort-feble..." potser ha de canviar definitivament.

Benvingut al món del Sr. StetS! Encantador de cordes, domador de nusos i ximple errant que entrarà a escena amb una maleta a l’esquena. D’aquí en traurà una corda per “malabarejar”, una altra que es comportarà com un escurçó, un peixet gairebé viu, rateres per a un número de faquirisme estrany…

Un no-lloc on s’experimenta el tot. Les criatures que habiten a El sensespai s’apropen a nosaltres en nom de l’amor amb la missió d’alliberar-nos. Però ho han de fer amb una condició: no poden explicar-nos la seva procedència. Si ho fessin, les paraules esdevindrien límits i els límits generarien un espai que faria desaparèixer catastròficament el seu univers i elles quedarien exiliades per sempre.

Sabates de xarol, un escenari sobre rodes, un trampolí rescatat de l’oblit. El nostre protagonista, autèntic i atemporal, per fi es troba amb l’arribada de la nova dècada daurada que tant ha esperat: els anys vint són aquí! Però, un segle més tard!

Piruetes, malabars, balls, proeses i malentesos. L’elegància i l’extravagància barrejades amb molt d’humor: això és White Bottom, una picada d’ullet al Black Bottom, el ball afroamericà que es va popularitzar a principis del segle XX.

Com és la vida d’algú que té la pell negra i ha viscut envoltada de blancs? Què se sent quan no et reconeixen com una persona “d’aquí” a causa del color de la teva pell, i quan viatges a l’Àfrica i t’adones que tampoc no pertanys a aquell territori?

Des d’un estil proper al cantautor íntim a l’ús d’arranjaments orquestrals i experimentació sonora, la trajectòria musical del barceloní Nico Roig s’ha anat desenvolupant naturalment al llarg dels anys fins arribar a aquest 2023 i l’enregistrament de 'Esto frío no vale nada', un disc – el cinquè que publica desprès de 'Yo Siempre Sueño Que Sí', l’any 2020.

Al Barcelona Districte Cultural tenim l’oportunitat de descobrir en directe les cançons d’aquest nou treball i, de ben segur, recuperar temes dels seus anteriors treballs.