Qui renta els milers de llençols dels hotels? A l’últim soterrani de l’Italino Grand Hotel hi ha la bugaderia i, allà, hi ha un personatge solitari que renta, planxa i perfuma els llençols. Viu i somia entre llençols i amaga la seva solitud conversant amb les màquines i jugant amb la seva ombra.

La connexió d’aquest personatge amb el món és a través dels altaveus de les màquines, per on dues veus, d’altres treballadors de l’hotel, el salven de la indiferència i li fan intuir el món i la vida.

En el segle XIX, les ballarines de la Modern Dance, trencadores de les estructures de dansa des de la seva expressió femenina més interna, van ser tractades de manera despectiva, acusades de fer “balls d’histèriques”. D’aquest concepte, i a través de la investigació dels cossos de quatre ballarines i bailaoras escollides com a referents, Carmen Muñoz elabora aquesta peça escènica. L’objectiu és arribar al seu propi cos, a la seva pròpia intuïció del moviment i l’expressió corporal.

"L'arquitectura és l'escenari de la vida. Cada cultura crea el seu propi espai i els canvis provocats en aquest, configuren la pròpia cultura". Amb aquesta reflexió poètica sobre el significat dels espais i els objectes que ens envolten, ‘M.A.R.’ ens proposa un viatge a través d’objectes quotidians construïts amb materials com la fusta, el paper o fotografies, per explicar-nos la història d’una llar, la construcció d’una vella casa familiar. 

El so de l’artista cubà Carlos Sarduy és la trompeta i el seu terreny natural el bebop i la música afrocubana. Va néixer a La Habana, a Cuba, i a més de ser un espectacular trompetista i percussionista, també és un excel·lent pianista i compositor. Va arribar al panorama musical europeu l'any 2008, on ha tocat amb grans artistes i s'ha convertit en un músic reconegut i valorat en l'escena del jazz i en el món del flamenc, la música popular i la música moderna. És aclamat pel seu gran so i musicalitat, així com per la seva versatilitat artística.

Aquest és un espectacle per als més petits, amb dramatúrgia de Roser Ros i la direcció artística de la companyia de dansa urbana Brodas Bros.

Com viure sent la Segona Millor? En un soterrani hi ha una dona plena de potencial i que ningú no veu. Sembla que assaja un paper i diu que serà el seu últim personatge. Somia amb espectadors per aquest darrer paper: el d'una protagonista de mentida. Una munió de veus parlen a través d’ella: son les segones millors que, com ella, sense saber-ho sustenten el Món d'una manera discreta, poètica i necessària.

El disc de debut de la cantautora i guitarrista basca Amaia Miranda Cuando se nos Mueren los Amores (2022) és un àlbum sensible que reivindica la força de les cançons nues, sense ornaments, amb una voluntat de trobar la bellesa de la imperfecció. Potser per aquest motiu és un disc enregistrat pel segell català Vida Records en una sola presa.

Al Barcelona Districte Cultural podem gaudir del seu folk íntim i lo-fi ideal si us agraden Nick Drake, Joni Mitchell, Silvio Rodríguez, José González o Adrianne Lenker.

Descobrir l'Anna Tréa és deixar-se portar per la seva veu aspra, les lletres intenses i plenes de poesia i, sobretot el seu domini de la guitarra, que toca de manera personal i amb tant de virtuosisme tècnic que, de vegades, sembla un instrument de percussió.

L’obsessió personal pel flamenc rosa de Javier Polo (també director del documental Europe in 8 bits, sobre l’escena chiptune) es tradueix en una absurda recerca que ens portarà de València a Miami, i de Hollywood a Las Vegas, de l’icona kitch.

Rafa Albarran i David Castellà dirigeixen aquesta crónica d’una desapareguda sala musical de la ciutat. Durant dotze anys i quatre mesos la sala Rocksound BCN va obrir les portes a la cantonada del carrer dels Almogàvers amb Pamplona. Era el petit gran temple del rock underground barceloní.

Aquest és un humil i sentit homenatge en què els seus responsables, així com músics, periodistes i promotors clamen la rellevància de quatre parets que només l’especulació urbanística va poder fer callar.