Tots i totes tenim superpoders! Els tenim tan amagats que costen de trobar, però quan els necessitem, apareixen.

La Bleda té la força d’una formiga perquè pot aixecar set vegades el pes d’una formiga, té el poder de desaparèixer perquè només aclucant els ulls ja no es veu i pot salvar qui convingui només dient “un-dos-tres-salvats”.

Però el més important de tot és que, quan sorgeix un problema real, una necessitat de veritat, ella té el superpoder més real de tots: la imaginació!

L’artista es pregunta quina diferencia hi ha entre una galeria d’art i un bany si als dos espais es troba despullada i observada. Qüestionar-se la intimitat i l’espai públic és el que fa aquesta peça, a mig camí entre l’art escènic i el visual, on la seva protagonista esdevé una escultura viva, l’objecte central de l’exposició d’una persona que està sola en el seu bany.

Nota: Hi ha moments de l'espectacle on es fan servir llums estroboscòpiques.

A banda de ser una tècnica humorística, fer de clown és, en essència, l’art de despertar sentiments amagats. I, és clar, un pot ser el riure. Però també ho és el plor, el dolor o la solidaritat.

Això ho sap JAM, que posa sobre l’escenari d’aquesta obra tota la seva experiència i expertesa humorística per sacsejar els espectadors i espectadores. Amb Le voyage posa el focus en les persones refugiats i migrades i en el viatge que han d’emprendre cap a una nova vida. És una reflexió profunda sobre un col·lectiu invisible, invisibilitat i deshumanitzat.

Henrio és el projecte independent de l’igualadí Enric Verdaguer, teclista del grup Pantaleó que, en aquesta vessant més intimista i com a cantautor, evoca paisatges sonors d’aires folk, molt vinculats a la nostàlgia i la sensibilitat amb lletres introspectives i poètiques. El 2022 ha enregistrat i auto-produit ‘Help Me Understand’, un EP amb cançons que parlen de la maduresa, el pas del temps i els mites de l’amor romàntic. El passat 26 de gener va veure la llum el seu disc debut 'Somewhere, sometimes' (Vida Records) el qual ve a presentar al Barcelona Districte Cultural.

Un home i una dona comparteixen la vida, els dubtes, els neguits, les hores violentament forçades a romandre, a continuar existint, a encarar el seu dia a dia sense mitjans a Tu i jo.

Però l’obra també és comèdia, gairebé teatre de l’absurd. Perquè diu veritats que, dites seriosament, ningú voldria escoltar, però que, un cop dites, costen de silenciar.

Una experiència artística oberta on, a partir de la dansa contemporània i la música interpretada en directe, el públic formarà part de la proposta activament. Dues ballarines i un pianista dibuixen amb el cos i la música paisatges abstractes, juganers, íntims i suggeridors.

Amb un element senzill com la cinta de pintor, es generen moments d’una enorme bellesa quan es troba amb l’univers infinit d’un nadó, meravellat per la novetat i convidat per les intèrprets a l’exploració i el joc.

Només l’acceptació del seu caràcter finit omple de significat i valor idees com el pas del temps, les relacions humanes, l’amor o els records. Shalott reflexiona sobre totes aquestes coses que són inevitables. Ho fa amb la dansa contemporània, amb les acrobàcies dels dos ballarins sobre l’escenari i apropant-s’hi des de llocs que semblarien oposats, com ara la innocència i la por.

Una peça accessible per a tots els públics, per fer riure als infants i, alhora, per despertar sentiments i sensacions en el públic adult.

El 3 de setembre de 1939 arriba el Winnipeg al port de Valparaíso. Pablo Neruda, amb el suport del Govern xilè, havia noliejat aquest vaixell, que ajudava a escapar més de dos mil republicans espanyols que malvivien exiliats a França. Molts, autoanomenats “els fills de Neruda”, mai més no tornarien a Espanya.

Amb la música, la paraula i el gest descobrirem la història d’una nena pobra però lliure que un dia va a parar a una casa benestant. Així la nena creix deixant enrere la misèria en què vivia, però aviat veu com la comoditat i la seguretat tenen el preu d’un estricte control sobre allò que ha de ser i fer. L’alegria s’esvaeix, fins que un dia fuig per recuperar la seva vida arrelada, alegre i feliç.

Aquesta és una peça íntima i apassionada que parla de l’amor i d’aconseguir somnis. A partir de la pròpia experiència personal de la companyia PakiPaya, sent parella, família i equip artístic des de fa més de quinze anys, l’Alicia i l’Antonio ens obren la porta de la seva intimitat i ens submergeixen en un “còmic” en moviment, en un viatge de pujades i baixades que evoquen grans moments del cinema i èxits musicals.