Fa dues dècades que va decidir vestir-se amb el nas vermell de pallassa i pujar a l’escenari disposada a explicar les històries des d’un altre punt de vista: el seu, el d’una dona. Pepa Plana (Valls, 1965) va presentar el seu primer espectacle com a pallassa el 1998, De Pe a Pa, un muntatge que, malgrat les pallassades, no estava pensat per als nens sinó per a un públic adult. Davant l’èxit aconseguit per aquesta primera incursió, dos anys després estrenava Giuletta. És el 2004 quan presenta Hatzàrdia i comença a explorar un llenguatge no verbal –aquest muntatge va tenir una versió de petit format sota el títol de L’atzar–, camí pel qual continuaria transitant fins a Penèlope, que va estrenar el gener del 2010 al Festival Pallassòdrom de Vila-seca. Després d’Èxode (2011), la pallassa marxa a Mont-real on col·labora durant una temporada amb el Cirque du Soleil. A la tornada, Pepa Plana, amb Toti Toronell (que va presentar durant el tercer circuit del Barcelona Districte Cultural Libèl·lula), explora el món del teatre de pallassos de carrer i presenta Despistats (2014). El seu últim espectacle, Paradís pintat, es va estrenar al festival Grec 2016.