LaBoda és la celebració de la trobada i la unió d’artistes que comparteixen uns mateixos interessos i visions i que vehiculen la seva expressió a través del cos i el moviment. Comparteixen el sentiment constant de tenir present el patriarcat, la sensibilitat i les vivències pròpies de sentir-se estrangera i alienada tota l’estona, de pertànyer i no pertànyer alhora, de tenir una direcció i perdre-la constantment, així com les ganes de diversió i de complicitat. Totes aquestes emocions, sumades al bagatge de cadascuna i el desig de reunir-se per formar un conjunt des de cada individualitat, estan en la gènesi de la companyia.

LaBoda vol generar vincles entre persones que se senten perifèriques i transformar-se en comunitat, per recórrer plegades els mateixos camins professionals i artístics, que permetin comunicar-se amb unes altres comunitats i crear, a poc a poc, un mapa que inclogui a tothom. La dansa essencial, popular, a l’abast de totes i de tots serveix per trobar-se i dignificar l’art, i, alhora, per defensar la importància de la comunitat en un context postmodern, narcisista i individualista. María Paz Marciano i Pilar Rodríguez Catón creuen que la unitat fa la força: la unió de les idees i voluntats; la unió de les arts i de la multidisciplinarietat; la unió d’allò social amb allò escènic; la unió de la serietat i l’humor.