On es troba el límit extrem de l'equilibri? Aquest instant perfecte en què les lleis de la gravetat semblen vençudes, sobrepassades, desaparegudes. On es troba el límit de les nostres capacitats? De vegades ho aconseguim; d’altres, no. De vegades ho sobrepassem; d’altres, no. De vegades caiem; d’altres, no. 

OVVIO és una trobada entre dues personalitats visiblement oposades, però que porten dins la mateixa necessitat de risc, la mateixa aclaparadora urgència de descobrir fins on poden arribar els seus cossos abans que la física i la casualitat els derrotin. On és l'instant de perfecció abans de la caiguda? El joc és la forma que tenen els protagonistes de buscar aquest límit i la confiança és el fil necessari que els uneix i els empeny a seguir. OVVIO és un desafiament.
 
A l'escena trobem dos personatges, l’un vestit de blanc i l’altre, de negre, i una arquitectura de planxes i barres de fusta. És dins d’aquesta fotografia, surrealista i minimalista al mateix temps, amb una estètica elegant i senzilla, on es desenvolupa un joc extrem: la recerca dels límits de l'equilibri entre els cossos i les construccions generades per aquestes fustes. L'acció es genera en un clímax ascendent de tensió i adrenalina, on cada construcció que generen els artistes amb les planxes i barres de fusta és més arriscada i inesperada que l'anterior, i on l’equilibri es percep cada cop més impossible.
 
Els dos personatges en escena, els artistes de circ David Diez Méndez i Tomas Václavek, se submergeixen en el seu propi joc amb entusiasme i generositat, sense amagar la seva humanitat, les seves pors i els seus sentiments recíprocs. Ni ells mateixos no poden imaginar fins on els durà aquest joc.