Un quadre que l’artista romàntic Théodore Géricault va pintar l’any 1818, El rai de la medusa, és el punt de sortida conceptual del darrer disc de Los Aurora i de l’espectacle que presenten al Barcelona Districte Cultural: una crítica a la decadència a què la humanitat es veu abocada per culpa de la corrupció del poder.

Per desenvolupar aquesta idea, Los Aurora han fet un disc amb un so més elèctric i enèrgic, proper al rock andalús dels 70 i hereu de l’explosió creativa que Enrique Morente i Lagartija Nick van fer esclatar l’any 1996 amb l’àlbum ‘Omega’. El so de la banda de Barcelona continua sorgint del flamenc que fusionen amb altres gèneres i que evoluciona cap a llenguatges musicals més atrevits.

El disc es presenta al circuit amb un espectacle innovador que compta amb el ballarí Pol Jiménez, que uneix tradició i modernitat a base de palos jondos com seguiriyas i farrucas que evolucionen cap a l’experimentació, tal i com fa la música amb la veu del Pere Martínez, el piano de Max Villavecchia, el baix de Javi Garrabella i la bateria de Joan Carles Marí.