Qui pot parar quiet quan sona una fanfara? Qui no queda seduït pel poder d’una música marcada pel ritme festiu i vibrant de la percussió i per unes trompetes, uns clarinets, unes tubes i uns trombons que esclaten en sonoritats brillants que ressonen com focs d’artifici en una nit d’estiu? Això és el que tenen les fanfares, que encomanen les ganes de viure, de riure i de ballar... les ganes de passar-s’ho bé. I això és el que passa amb la música que Balkan Paradise Orchestra ha reunit en K’Ataka, un disc de fanfares d’arrel balcànica que també busseja en altres sonoritats arribades d’arreu.

Tradicionalment quan alguna cosa important ha de passar, acostuma a sonar com a banda sonora una fanfara: aquesta música, interpretada per instruments de vent i percussió, durant segles i segles ha estat pensada per acompanyar els moments més importants de la vida, des dels batejos als funerals, des dels casaments a les coronacions reials.

I si hi ha unes fanfares que han triomfat fora de les seves fronteres són les balcàniques. I ha estat gràcies a la sonoritat d’aquesta música vigorosa i electritzant que han popularitzat formacions com l’Orquesta para Bodas y Funerales de Goran Bregovic, la Gypsy Brass Band o la Fanfare Ciocarlia.

Aquesta és també la característica principal de la música que Balkan Paradise Orchestra ha reunit en K’Ataka, un disc que, ancorat en la tradició balcànica, es deixa gronxar per sonoritats arribades d’arreu, un treball marcat pels gustos i l’energia d’aquestes deu dones i la seva orquestra i que reuneix alguns dels temes que ja formen part de la història d’aquesta formació, que va néixer el 2015

FITXA

Alba Careta, Berta Gala i Mila González: trompetes. Eva Garin i Laura Lacueva: clarinets. Alba Ramírez: trompa. Maria Cofan: trombó. Olivia Casas i Maria Puertas: tubes. Eli Fabregas: percussió.