El soroll dels telers formava part del seu paisatge sonor, com la remor del riu o el trinar dels ocells. La seva cançó va acompanyar l’esdevenir de la història anys i anys, generacions i generacions... Fins que van callar...  Però abans que el soroll es tornés silenci, el seu catacric-catacrac-catacroc va servir com a banda sonora de moltes vides, les de totes les famílies que vivien en una de les moltes colònies tèxtils que van florir a Catalunya al costat d’un riu des de finals del XIX i fins a la dècada dels vuitanta del segle passat.

I si els telers no callaven era gràcies a les mans àgils i els braços enfortits de moltes dones que es deixaven allà les hores i la vida. Dues d’aquestes dones, la Pilar i la Carme, ens acompanyaran en un viatge a través de les històries de la història, les que estan fetes de coses que, encara que semblin petites, són enormes per a qui les viu. Amb la Pilar i la Carme descobrirem com era la vida en aquestes colònies, on l’amo no només donava feina sinó que també proporcionava casa i posava a disposició dels seus empleats botigues on trobar els aliments per al cos i catequesis on trobar aliments per a l’ànima. Les colònies eren petits universos paral·lels on les revoltes obreres i la reclamació dels drets dels treballadors van trigar molt més a arribar que a les fàbriques de les ciutats.

El silenci dels telers arriba al teatre amb l’actriu Maria Casellas. Filla i neta de treballadores del teler d’una colònia tèxtil del Berguedà, va ser qui va posar tota la maquinària escènica en marxa per, inspirant-se en el llibre de testimonis escrit per l’Assumpta Montellà i amb dramatúrgia de l’Anna Maria Ricart, convertir la vida de dones com la seva mare i a seva àvia en una obra de teatre, que ha dirigit Ferran Utzet i que ella mateixa protagonitza juntament amb Andrea Portella.

Si la feina d’Anna Maria Ricart ja ha arribat altres vegades als escenaris del Barcelona Districte Cultural (signava també la dramatúrgia de Barbes de balena), Ferran Utzet és un debutant en els nostres escenaris encara que és un dels referents de la escena teatral contemporània i com a prova els seus últims títols: Esperant Godot, de Samuel Beckett; Sopa de pollastre amb ordi, d’Arnold Wesker (premi Butaca al millor muntatge de l’any 2018), i Dansa d’agost, de Brian Friel (premi Butaca al millor muntatge de l’any 2016).

LA CRÍTICA HA ESCRIT:
“Petites històries de vida anònima, pujada dalt de l’escena que ensenyen la integritat d’unes dones que van patir unes situacions, avui difícils d’imaginar.”
(JORDI BORDES, RECOMANA.CAT)
https://recomana.cat/obres/el-silenci-dels-telers