A PARTIR DELS 12 ANYS

És normal ser diferent? Ha de ser castigada, la diferència? Podem sacrificar la llibertat de ser diferents a la tranquil·litat d’estar segurs? Fins on hem de defensar la nostra diferència? Fins on l’hem de sacrificar per conviure amb normalitat?

Una motxilla amb els personatges de The Little Pony, tendres ponis de llargues pestanyes i crins pentinades que vesteixen els colors més dolços de l’arc de Sant Martí. Una motxilla rosa. La motxilla rosa i dolça que un nen de 10 anys porta cada dia a l’escola, la motxilla amb la qual dorm, la motxilla a la qual vol abraçar-se. Però és un nen. I la motxilla és rosa. I els seus companys d’escola es mofen d’ell i l’ataquen. Així que la direcció de l’escola li prohibeix tornar a portar la motxilla a l’escola. I la mare, per evitar problemes, decideix llençar-la a les escombraries.

I el nen, qui no ha fet res més que enamorar-se dels personatges d’una sèrie de dibuixos que passen per la petita pantalla, es converteix en víctima per partida doble: ell, que és l’agredit, sembla que també sigui el culpable de l’agressió.

En Paco Bezerra (Almería, 1978), Premi Nacional de Literatura Dramàtica 2009 i Premi Calderón de la Barca 2007, va llegir a un diari una petita notícia que el va colpir: als EUA, el director d’una escola havia prohibit a un nen portar una motxilla de The little Pony. I va trobar en aquella notícia tot un seguit de preguntes que entronquen amb un dilema capital en la nostra societat: seguretat o llibertat.

I la Mercè Vila Godoy (Barcelona, 1978), directora d’escena amb treballs com Lo nuestro, Primera plana, Muda o L’any que ve serà millor, quan la Sala Flyhard va convidar en Paco Bezerra, es va sentir colpida per aquest text que parla del bullying, l’assetjament escolar, i el va portar a l’escena interpretat per Sergio Matamala i Glòria Sirvent (actriu a qui ja vam conèixer a IF (L’últim desig), de Vero Cendoya) i Només una vegada, de Marta Buchaca.

LA CRÍTICA HA ESCRIT

“El pequeño poni és una petita meravella que explora les múltiples cares de l’assetjament i del comportament humà. El tema no és gens senzill. L’obra s’endinsa en els límits de la resistència d’un nen sotmès a assetjament continuat a l’escola, en la resposta que hi dona la institució i en el comportament ambivalent i canviant dels seus pares. En poc més d’una hora desplega davant nostre un univers d’emocions contradictòries com la mateixa vida: pors, esperances, expectatives, ràbia, incredulitat, incertesa.” JORDI PLANA, CATORZE.CAT

“Molt ben dialogada i amb algun ’insert’ visual i un esplèndid lament sonor de la mare, la funció ofereix una magnifica interpretació de Glòria Sirvent ben secundada per Sergi Matamala.” SANTI FONDEVILA, TIMEOUT.CAT

“Resulta sorprendente cómo a través de la emoción, la ilusión y la sorpresa se crea un discurso argumentativo tan potente y persuasivo. Valentía aproximativa y responsabilidad a través de una obra tan marciana como relevante.” FERNANDO SOLLA, ENPLATEA.COM

Dramaturgia: Paco Bezerra. Direcció: Mercè Vila Godoy. Repartiment: Glòria Sirvent i Sergio Matamala. Música original i espai sonor: Dani Nel·loVestuari: Laura García. Escenografia: Elisenda Pérez. Imatge cartell i projeccions: Alejo Levis