El 28 de març de 2005 la vida del cirurgià Marcos Hourmann va canviar per sempre. De matinada, una pacient de més de 80 anys va arribar al servei d’urgències de l’hospital on treballava. Sotmesa a un gran patiment físic, el pronòstic només li donava unes hores d’esperança de vida.
La pacient i la seva filla li van demanar que acabés definitivament amb el seu patiment. Marcos, saltant-se tot protocol mèdic, li va injectar 50 mg de clorur de potassi a la vena. Va morir als pocs minuts. I Hourmann va fer quelcom que mai no havia fet ningú en aquest país: va deixar escrit a l’informe què havia passat.
Pocs mesos després, Marcos rebia una notificació del jutjat: estava acusat d’homicidi. És l’eutanàsia un assassinat? És ètica? És just tractar a Marcos d’assassí? 
Totes aquestes preguntes es plantejaran a l’escenari i el públic emetrà el veredicte.
Arriba al Barcelona Districte Cultural l'obra documental de Marcos Hourmann, el primer metge condemnat a Espanya per eutanàsia, interpretada per ell mateix i dirigida per Alberto San Juan i Víctor Morilla.

La crítica ha escrit:

“Crec que Celebraré mi muerte és una proposta diferent que, a la nostra ciutat, poques vegades hem vist. Teatre documental que ens parla d'un tema social i molt actual i que, abans de res, defensa el dret a viure. Perquè la mort forma part de la vida, veritat?”
(ELIA TABIENCA, ESPECTÁCULOS BCN)
https://www.espectaculosbcn.com/critica-celebrare-mi-muerte-teatro-del-barrio/

“Celebraré mi muerte consigue una platea en la que se oyen asentimientos y negaciones, en las que los tres minutos para dictar sentencia se convierten en un ágora de preguntas y respuestas, algunas en voz alta, otras en silencio mientras miramos el suelo o el techo de la sala. La muerte como parte indivisible de la vida, la decisión de perderle el miedo o mirarla de reojo.”
(MOISÉS C.ALABAU, EN PLATEA)
https://recomana.cat/obres/celebrare-mi-muerte/critica/programar-la-propia-mort-i-la-dels-altres