Hi ha paraules que no tenen traducció. Sentiments que no es poden vestir amb paraules. I gestos que amaguen tot allò que no ens atrevim a dir.

I cafuné n’és una. L’hem manllevat dels portuguesos per parlar d’aquella carícia que fem a l’ésser estimat quan li introduïm la mà entre els cabells, quan el pentinem amb els dits i, amb les puntes, l’acaronem. És un gest que pot parlar de tendresa, però que també pot amagar la tristesa de la incomprensió, que pot sortir d’un amor generós, però que també pot amagar una voluntat de control, que pot ser un “hola”, un “adeu”, un “a reveure”, un “ja veurem”, un “perdona, però no”, un “m’agradaria que fos un sí”, un “potser”, un demà, un mai, un sempre... Pot ser un gest darrere del qual ens amaguem o amb el qual ens delatem. Sempre, un tros de vida.

I de vida, de gestos, de sentiments, d’incomprensions i d’amors parla Cafuné, el segon espectacle de la companyia Du’K’to, que neix a partir d’una escena del primer, In-Confort, que ja vam poder veure al Barcelona Districte Cultural ara fa un any. En aquest nou espectacle, només dos dels quatre integrants de la companyia, Bernat Messeguer i Bàrbara Vidal, acompanyats per la música en directe del compositor mallorquí Adrià Bauzà (en la qual sons tradicionals i electrònics semblen conviure sense desconfiança ni recel), tornen a explorar un llenguatge que està fet d’acrobàcies i de dansa i en el qual les piruetes construeixen un discurs coreogràfic que sempre està carregat de significats i que, per moments, sembla interpel·lar directament el públic.

FITXA ARTÍSTICA

Producció: Cia. Du'K'tO. Co-producció: Festival Circada. Direcció: Pau Portabella. Mirada externa coreogràfica: Laia Santanach. Disseny musical: Adrià Bauzá. Disseny de llums: Inka García. Interpretació: Bàrbara Vidal, Bernat Messeguer i Adrià Bauzá / Ignasi Caballé. Suport: OSIC i IEB