QUÈ

Tres amics proven de muntar un armari. Sí. Un d'aquests senzills d'Ikea. La tasca, malgrat que semblava de pa sucat amb oli, es va complicant cada cop més; però els amics s'animen i comencen a xerrar: de les seves coses, de les seves vides, del que volen i del que no volen... I una cosa porta a l’altra i les rialles semblen assegurades perquè el nivell de surrealisme del qual són capaços pot arribar fins a l’infinit. El que no tenim clar és si al final de l’obra han acabat el muntatge de l'armari...

COM

Comèdia esbojarrada i surrealista, darrere la qual s’amaguen unes quantes reflexions sobre la vida i sobre qui som. Una successió divertidíssima de gags mentre munten un armari. O sigui que fan dues coses a la vegada. I això que són homes!

PER A QUI

No cal que t’hagis barallat amb un armari d’Ikea perquè t’agradi Aneboda, encara que, és clar, entendràs millor els nivells de desesperació que pot causar en un ésser humà. O sigui que imagina’t si són tres, si són joves, si tenen ganes de marxa, si estan disposats a jugar... Efectivament, quan totes aquestes circumstàncies coincideixen el que acostuma a passar és que ens espera una estona esbojarrada. O sigui que l’única condició perquè t’interessi Aneboda és que tinguis ganes de divertir-te.

LA CRÍTICA HA DIT

“L'acció (escènica) de muntar un armari prefabricat aboca els intèrprets al joc, l'humor, la rivalitat, el combat verbal, algun que altre cop de puny, la rialla, la música i el ball.”

FRANCESC MASSIP (Recomana.cat, 10/10/2015)

“És una poca-soltada, i tant que sí. Però la comèdia explora la seva realitat, prima i circumstancial, en l'alta literatura o en la pintura. El teló de fons és Faust de Goethe. Pot semblar una rebequeria, però no ho és. Perquè així com el savi protagonista de la novel·la lluita per viure un instant de felicitat, els tres amics es desviuen per haver fet alguna acció gloriosa que la gent els reconegui.”

JORDI BORDES (El Punt-Avui, 4/10/2015)

“Aneboda és una comèdia divertidíssima, però, com tots els bons textos, és alguna cosa més, i et deixa amb el somriure als llavis i la reflexió al cervell. No es pot demanar més. Bé, sí, que Joan Yago segueixi escrivint.”

GEMA MORALEDA (Somnis de teatre, 11/10/2015)

FITXA:

Idea original: Patricia Palomares

Dramaturgia i direcció: Joan Yago.

Intèrprets: Joan Yago, Albert Pérez, Nicolás Carbajal i Ireneu Tranis.