Què deixem quan emigrem? Què som? Què és la identitat, en realitat? Aquestes són algunes de les reflexions presents a Ana y Serafín: inquilinos de la periferia. L'experiència vital d’aquesta parella que arriba a Barcelona l’any 1962, fugint d’una Còrdova pobre i miserable, que viu rellogada durant anys en una habitació i compartint cuina — de vegades ni tan sols això — i que, finalment, aconsegueix comprar una barraca, al Carmel, sense aigua corrent i amb la teulada d’uralita. Ana i Serafín hi seran feliços amb els seus quatre fills fins fins que, l’any 1976, obtenen un pis a una ciutat dormitori de la perifèria de Barcelona. 

Es tracta d’una odissea fins al crepuscle d’una vida, deambulant amb el fantasma de la solitud i la precarietat, en un sistema que els considera al marge i els va diluint la dignitat de la vida que els queda sense mirar-los a la cara.