Ha trobat la seva veu. I la vol fer sentir. Una veu forta, flamenca, fusionada... Una veu que no és nova, encara que acabi de publicar el seu primer disc en solitari. Una veu bregada en mil escenaris, en milions de ritmes... flamencs, sí... però que no han renunciat mai a casar-se amb tot allò que han trobat al seu pas. També amb el folklore, que és la nostra memòria i la nostra riquesa, el nostre passat i la pedra amb la qual seguir construint el nostre futur. Precisament, en aquest concert, Alba Carmona homenatja als cants populars partint de la música tradicional espanyola i el flamenc i viatja cap a altres llocs del món sense perdre l’essència comuna de la tradició oral.

L’Alba Carmona és una catalana amb sang andalusa. La seva mare ballava. I tocava la guitarra quan molt poques dones s’atrevien a fer-ho. La seva mare li va ensenyar que es podien obrir camins i ella va continuar per la seva mateixa senda: va ser la primera persona que es va llicenciar en el Grau Superior de Música en l’especialitat de Cant Flamenc. La primera. Qui va obrir la porta a totes les que van venir al darrere...

Des dels seus anys a l’Escola Superior de Música de Catalunya ha passat més d’una dècada, i l’Alba Carmona ha trepitjat aventures ben diferents i camins que podien semblar insospitats: s’ha passejat pel jazz —en aventures com la que va emprendre amb CMS Trío (Colina Miralta i Sambeat) & Chicuelo o amb la Flamenco Big Band de Perico Sambeat—, s’ha barrejat amb les músiques coreanes d’arrel —amb el grup tradicional coreà Jeong Ga Ak Hoe i altres artistes flamencs va presentar Pansori meets flamenco— i ha travessat escenes tan flamenques com la de l’espectacle Flamenco Hoy, de Carlos Saura, dirigit pel Chano Domínguez.

Malgrat aquesta vocació de caminant incansable per paratges ben diferents, l’Alba Carmona va tenir durant anys un punt de referència per a la seva feina: va ser, entre 2011 i 2018, la cantant de Las Migas, la formació que, abans que ella, havia liderat la Sílvia Pérez Cruz.

Però, fa un parell d’anys, l’Alba Carmona va decidir que havia arribat el moment de fer un salt al buit i llançar-se a cantar en solitari les seves cançons, temes als quals ha posat música i ha omplert de records i de vivències: parla de la maternitat poc després d’haver estat mare, li canta a la seva neboda, es baralla amb el mal d’amors inspirada pel que li va passar a una amiga... cançons d’arrels flamenques però banyades per tots els mars, en les quals l’Alba Carmona ha nedat fins ara i bressolades pels ritmes que solquen el Mediterrani o que arriben des de l’altra banda de l’Atlàntic.