FITXA

Director: Brett Whitcomb. País: Estats Units. Any de producció: 2017. Versió original subtitulada a l’espanyol (VOSE)

El seu, potser, no és un nom gaire conegut, però Suzanne Ciani ha fet grans coses en el món de la música. No s’ha deixat portar per les onades, sinó que ha aconseguit cavalcar a sobre d’elles. Dominar-les. Suzanne Ciani ha estat una dona que amb els seus sintetitzadors va obrir camins a la dècada dels 80 que altres després han seguit, camins que l’han portat a estar nominada als Grammy i els Globus d’Or, però també a fer les bandes sonores d’alguns dels anuncis més coneguts de la història. Segur que tots recordem quin és el so d’una ampolla de cola quan s’obre, doncs va sortir del sintetitzador de la Cianni qui, amb 71 anys, va ser una de les estrelles de l’última edició del festival Sónar. I és que va aconseguir que els sintetitzadors no només fossin coses d’homes.

La història dels sintetitzadors és molt més llarga del que ens podríem pensar, alguns busquen els seus orígens fins i tot en el segle XIX, però és en la dècada dels anys 60 del passat segle quan es comencen a comercialitzar i a ser utilitzats pels músics. En aquesta cursa van competir Donald Buchla i Robert Moog des dels Estats Units i Paul Knetoff a Itàlia. The Monkees van ser els primers a utilitzar la màquina el 1967, a Pisces, Aquarius, Capricorn & Jones Ltd; els Rollings ho farien poc després.

Va ser en aquesta època quan Suzanne Ciani va arribar a Berkeley, va conèixer a Buchla (també a John Chowning i Max Matthews) i va començar a treballar per a ell i pel seu sintetitzador: li va dedicar deu anys de la seva vida i va anar fabricant la màquina peça a peça. Després, quan no va aconseguir que ningú la contractés com a enginyera de so pel fet de ser dona, va crear la seva pròpia companyia, Ciani/Musica, especialitzada en música i efectes sonors per a anuncis de televisió i videojocs. Anys més tard va crear la seva discogràfica i el seu primer àlbum, Seven Waves (1982), va ser tot un èxit.