Un pas. I un altre en sentit contrari. Un pas. I un altre en sentit contrari. Un pas. I un altre en sentit contrari. Tots en fila. I agafats de la mà. I dibuixant figures amb el cos. Deixant-se impulsar per l’aire que, quan va néixer el contrapàs, a l’edat mitjana, s’anomenava àer.

I Àer és el títol que Laia Santanach ha escollit per a aquesta coreografia que té com a base, encara que sigui per desconstruir-lo i tornar-lo a construir, el contrapàs, una dansa medieval que només ballaven els homes, que en el seu origen va ser religiosa i servia per explicar la passió de Jesucrist, i que va anar evolucionant fins a considerar-se una de les danses precursores de l’actual sardana. Però Laia Santanach juga amb el que va ser per capgirar-lo, i no només perquè canviï el pas i el marqui amb una música molt diferent amb aires electrònics, sinó també perquè posa fi a la discriminació per gènere i fa que la dona sigui la protagonista de la coreografia. Dues ballarines, un ballarí i un músic que també balla es deixen moure per l’àer i el remouen per reescriure les nostres tradicions i el nostre folklore.

El 2018, Laia Santanach va guanyar amb Àer la tercera edició del premi Delfí Colomé, que té l’objectiu de promoure la creació i incentivar la producció en el món de la dansa d’arrel tradicional.

FITXA ARTÍSTICA

Direcció: Laia Santanach. Coreografia: Laia Santanach i els intèrprets.. Ballarins: Anna Hierro, Laia Santanach i Mario g.Sàez.. Composició musical: Carlos Martorell. Disseny de llums: Joana Serra. Tècnic de llums: Sergio Roca. Producció: El Climamola.