Cultura Viva desenvolupa polítiques públiques per a la cultura com a bé comú, mitjançant la creació, el reconeixement i suport a projectes comunitaris que incideixen en les institucions culturals i articulen territoris culturalment responsables. 

Cultura Viva parteix de la idea que la cultura és un dret, i com a tal, s’ha d’exercir. Fer cultura és un exercici polític, en el que ens constituïm com a subjectes de dret, amb capacitat de decisió i gestió de la cultura, entesa com a un bé comú, un patrimoni col·lectiu, que ens configura i ens enforteix col·lectivament. Cultura Viva és per tant un laboratori de democràcia cultural, on la institució pública i les organitzacions comunitàries es tensionen mútuament per tal de construir nous encaixos que generin noves institucionalitats.

Cultura Viva esdevé un espai on explorar l’articulació entre agents culturals de diversa naturalesa. Hi són presents les institucions culturals de la ciutat, agents mediadors de la cultura i comunitats culturals, al voltant de projectes de gestió comunitària de recursos públics en una relació de coproducció d’igual a igual (P2P), on cada una de les parts aporta recursos al projecte comú. 

Cultura Viva és un procés de recerca i acció, de pensament i experimentació, que genera coneixement mitjançant un seguit de recerques i projectes que exploren i concreten les possibilitats de democràcia cultural que puguin tenir un model públic-comunitari. Mitjançant aquestes recerques i projectes, Cultura Viva dona suport a pràctiques culturals col·lectives, plurals, diverses i participatives, de manera que pugui ser un espai d’apropiació per a col·lectius i experiències de cultures diverses no hegemòniques, que sovint no solen rebre reconeixement i visibilitat per part de les institucions culturals i acadèmiques.

La missió

Avançar cap a la sobirania cultural. Assolir una democràcia cultural efectiva i fer de la cultura un bé comú lliure, divers i obert. Enfortir les relacions de reciprocitat entre les comunitats culturals i les institucions públiques. Implementar les polítiques públiques que facilitin desenvolupament de projectes culturals públic-comunitaris.

La visió

Una Barcelona viva, on els veïns i veïnes tenen a l’abast un ecosistema viu de projectes culturals oberts, sobirans i diversos on poden aportar, experimentar i vincular-se des de les seves inquietuds i interessos culturals per construir la ciutat com a bé comú. Un ecosistema transversal (educació, espai públic, economia, ...) sostingut per les comunitats i institucions en una relació P2P.

Els valors

La cultura com a bé comú 

Els elements culturals son, en gran mesura, sostinguts per col·lectius humans. La cultura pertany i es comparteix en comunitat i s’orienta en favor de l'ús i la reutilització, més que no pas com a un producte de bescanvi. D’aquest valor principal es desprenen un altra sèrie de valors com son:

Propietat col·lectiva de la cultura:  Cultura Viva vol reconèixer un patrimoni que pertany a totes les persones de la ciutat i sobretot a aquells que la produeixen i la fan possible. La propietat de la cultura com a bé comú és compartida entre els membres de la comunitat, el conjunt de béns que aquesta crea, hereta o als quals té accés. 

Arrelament cultural: La cultura com a bé comú és desenvolupada per comunitats arrelades en contextos concrets, basada en relacions de reconeixement i reciprocitat veïnal.

Governança democràtica:  La cultura com a bé comú es gestiona des de formes de govern participatives, democràtiques i obertes, mitjançant normes construïdes col·lectivament. 

Cultura lliure i oberta. Desmercantilització com a forma possible i necessària de circulació cultural que garanteix un accés al bé comú. És un bé del qual una part important no pot ser assimilat a mercaderia, per tant, el seu ús no es regeix pel funcionament propi dels mercats. 

Democràcia i sobiranies culturals 

En quan a la distribució,  la producció i la gestió de la cultura.

Sobirania cultural. Entenem per sobirania cultural l’exercici democràtic de gestió comunitària dels processos de distribució i producció cultural, i la implementació de polítiques públiques comunitàries

Democràcia cultural. La radicalitat democràtica, la transparència, els valors i principis ètics en el bon govern de la cultura com a marc d’estimulació de la dinàmica social

Descentralització de la cultura. En un procés de sobirania cultural s’institueixen noves centralitats que impliquen la introducció de nous codis, noves normatives, noves interlocucions i noves representativitats. 

Diversitats. Per tal de garantir l’equitat a l’accés i apropiació de les plataformes de governança i producció cultural, cal pluralitzar les cultures, per a facilitar la representació i visibilitat de diversitats interseccionals.

Innovació, transformar la cultura des de la recerca i l'experimentació

Les innovacions en cultura es consoliden al voltant d’un conjunt de pràctiques que ens obliguen a experimentar i habilitar noves estratègies socials i institucionals.

Innovacions ciutadanes. Una forma d’entendre la cultura com un laboratori en el que formular-se col·lectivament noves preguntes per tal d’assajar i prototipar respostes dinàmiques, de construcció o cooperació obertes a múltiples tipus de contribucions. 

Innovacions socioeconòmiques. Reconèixer i eixamplar les condicions materials de la producció cultural, tenint en compte la dignificació del treball, l’economia de les cures, la protecció dels temps reproductius, la paritat i les formes d’organització transparents i col·laboratives.

Innovacions institucionals. El desenvolupament de polítiques públic-comunitàries ens porta a noves formes de fer i ser institució pública i al desenvolupament de noves normatives i nous encaixos dins les institucions. Cultura Viva incideix en tot el sistema cultural, orientant processos de canvi que permeabilitzin serveis, equipaments i recursos.