Carpa Negra es fa escàpola de definicions i límits: rock fragmentat amb paraula viva, torrents que donen llibertat, que aboquen al risc o al desinterès de fórmules estàtiques. Un directe poderós ple de curtcircuits vocals i musicals que et sacseja de cap a peus.

El poeta Oriol Sauleda, joglar, experimentador i trescador de mons, basa la seva energia en el directe i en una força indomable, i ha trobat un aliat increïble en Carpa Negra: un grup libèrrim nascut a l’entorn de l’espai autogestionat La Clota, de les Adoberies de Vic. La guitarra d’Arnau Musach, la bateria de Llull Riba i el trombó d’Arnau Comas. També hi han tocat Marcel Pujols al saxo o Llull Riba a la bateria, així com altres poetes com Núria Martínez Vernis, Anna Maluquer, Guim Valls o Raquel Santanera, perquè aquest grup és un organisme viu i indefinit que va mutant i que defuig les coses tancades, per això la seva feina és el directe. No tenen CD, no tenen fotografies, les seves lletres no estan escrites, les melodies canvien a cada concert… Carpa Negra és la bandera d’un vaixell pirata que busca la pau.