Discofòrum Sants, 10 de novembre
(Lleialtat Santsenca)
En Mathew ens porta, com sempre, joietes. Ens explica que porta una gravació de la ràdio nacional francesa del 1967. És una gravació feta a pèl, al carrer, en una sèrie de treballs que es van editar al voltant de l’etnomusicologia. Documenta tradicions i cants populars que el temps, l’acceleracionisme i l’occidentalització amenacen d’esborrar de la cultura popular. En Mathew ens diu que sembla que aquestes melodies esperaven ser enregistrades. L’artista canta com xiuxiuejant i fa que el cant ressoni més al cap que a les orelles, i acompanya la peça amb un curiós instrument de corda i percussió anomenat inanga. Al final, comentem, molt sorpreses pel que hem escoltat, que sentim i notem el misteri que acompanya la cançó, la nostra distància cultural, el fet de no saber acabar d’interpretar què sona i els sons i melodies que no hem sentit mai abans. Un altre descobriment.
Després, en Jordi recull el guant, diu que porta quelcom que no desentona. En una recopilació per causes benèfiques de la sèrie Red Hot va conèixer aquesta cançó. Comentem que als llibrets d’aquestes edicions hi ha molta literatura i expliquen el lloc del qual surten els artistes i les seves connexions. Escoltem el Cronos Quartet en una versió d’un històric bluesman, on el quartet de contemporània utilitza els instruments per fer textures i sons que imiten la veu. La cançó té una pàtina malenconiosa barrejada amb un agradable sentiment de viure. Si estàs trist, aquesta cançó t’acompanya i construeix un pont entre allò més experimental i la música d’arrel amb el so de les cordes.
I continua sonant el Cronos Quartet, aquesta vegada fent companyia al Clint Mansell. És la bso de Requiem for a dream. Apoteòsic. Ha sigut una tria guiada pel propi Discofòrum, que ha portat el Joan a presentar aquesta cançó. Se’ns mostra com la tragèdia total: cordes i orquestra virtuosa amb subidón metalero. Dues cares de la mateixa moneda.
Què hi fa la Nico al disco de la Velvet Underground? I’ll be in your mirror. La Lola porta una cançó senzilla que a ella li ajuda a descansar el cap durant l’escolta del disc sencer. Aquella veu interpreta el paper perfecte amb una manera de cantar molt especial. És una lletra de Lou Reed, que la va escriure de jove per a un primer amor, com per donar protecció a algú més jove, i la Nico hi posa un no-sé-què que encara fa més especial tota la cançó. Arran del tema, recordem una polèmica entre Nazario i Lou Reed per la portada del disc en directe Take no prisoners.
El Ricard ho nega, però és un pou de saber enciclopèdic! A l’anterior trobada, per recordar la recent mort d’una dona músic que va deixar marca a la història de la música, va posar un tema d’Aretha Franklin i avui hi torna, I never love a man the way I love you. Ens explica la trajectòria primerenca de l’artista, els orígens de la seva música, el seu pas per diferents segells i estudis i les diferents orquestracions i direccions que va prendre la seva carrera —de nord a sud—, tota la història d’una carrera que acaba amb l’escolta d’un temàs no tant conegut per nosaltres.
Willie Nile va venir a la Sala Bóveda i l’Amalia va anar a veure’l. Té un disc de versions de Bob Dylan i li agrada aquest i altres discos. I això la porta a la pregunta: què fa que algú triomfi? La veritat és que no ho sabem, intuïm alguns factors, però, en última instància, i més enllà de l’èxit i el reconeixement, ens alegrem que de tot plegat en quedi registre i puguem trobar els discos i cançons. Ens explica que podria haver sigut un altre Bruce, va tocar al CBGB, va telonejar els Who, etc., però potser una mala gestió discogràfica i més de deu anys sense anar a l’estudi li van passar certa factura. Escoltem i gaudim de la música!
Tanquem amb un concert cancel·lat. Octavian havia de venir, però, finalment, va dir que “estava malalt”… Bé, rematem el Discofòrum amb una cançó de hip-hop anglès. Compartim que, potser, aquests directes són més per a malalts o fans que per a un públic general, però la cançó té bona acollida i ens deixa un bon regust per a la propera trobada!
