Ens trobem a l’Espai Musical La Bàscula de La Marina - Zona Franca. És un dijous i l’equipament està ple de persones que van amunt i avall, a tallers musicals o agafant posicions pel concert de música brasilera que hi haurà durant el vespre. És la primera trobada que fem aquí i estem una mica nervioses per veure com anirà. Com que hi ha mil coses aquest dijous, la trobada no és tant dilatada en el temps com ens agradaria, però comencem a formar un petit grup al barri.

El Sergio cantava sota la dutxa, sense saber la lletra, només seguint els fonemes i col·locant-los com millor li sonaven. Elton John i la seva peça Your Song. Aquesta cançó sonava a casa seva, era un dels LP’s que tenia la seva mare habitualment al giradiscos i ell cantava i ballava amb deu anys voltant per casa. Ara, uns quants anys després, ha recuperat aquella col·lecció de discs de la seva família. Ha estat una temporada recopilant, ordenant, recuperant i classificant la seva “herència” i durant aquest procés s’ha retrobat amb el disc i la cançó. Ara torna a sonar, i sempre recorda la seva infantesa amb aquesta melodia.

El Rocky és un malalt, se li fa difícil seleccionar un tema, però decideix començar-ne per un. Porta molts anys vinculat amb la música i la seva relació comença de ben petit a la seva Cuba natal. Resulta que amb un grup d’amics van armar un petit estudi de gravació casolà per poder enregistrar-se i oferir aquesta possibilitat a altres companyes i companys del seu entorn. En aquell moment havia arribat a les seves mans una clàssica compilació de “les 1001 cançons que has d’escoltar”. L’accés a la música de fora de Cuba no era llavors tant senzilla com ho és ara a Barcelona, així que escoltaven tot allò que els arribava. Quan estaven acabant l’estudi, rematant les feines per a la construcció d’una cabina de veus, van estar escoltant aquella compilació i, en concret, recorda un so en particular. Quina és la percussió que sona en aquesta cançó? 

L’Eric, un dels rapers més hàbils i actius de la Zona Franca, ens porta un tema. No recorda exactament quan el va escoltar per primera vegada, però recorda que va memoritzar algun dels punchlines —frase concloent en un rapeig— i no parava de repetir-lo constantment. Des de llavors, segueix habitualment les novetats d’aquest MC. A més a més, resulta que, més tard, aquest artista i l’Eric compartien batalles a Can Boixere. Així que ha sumat un col·lega més en aquest viatge que és la música. 

L’Àlex és col·lega de l’Eric. Ell ens explica que de petit va començar a escoltar rap i que es va enganxar tan fort que no escoltava res més. Un dia, el seu germà li va posar una cançó que era a mig camí entre el rap i el groove jamaicà. Aquesta cançó era Babilonia de Morodo. Des d’aquell moment, el reggae va entrar amb la mateixa força que el rap, i l’Àlex ha anat investigant i submergint-se més i més en aquest gènere. Així, recorda aquesta cançó com un vincle amb el seu germà i sempre que sona li fa pensar en ell. 

En Josep és el més veterà de la trobada i ens explica que de jove va escoltar molta música —i ara també!. Un dels grups que més el va marcar va ser Pink Floid. Ens comenta com aquest grup i la seva escolta li va donar peu a moltes coses i li va descobrir noves sonoritats i experiències. A aquestes influències, hi suma la seva passió per la música clàssica i també pel folk, i ens proposa escoltar una cançó que li encanta i que suposa una certa síntesi d’alguns dels seus centres d’interès musicals: Celtas Cortos - Retales de una vida en una versió en directe acompanyats de tota una orquestra (OSPA).