Al Nook s'hi està molt bé. I quan arriba l'hora, amb uns minuts de retard entre salutacions i comentaris, tothom ha pres posicions al voltant d'una estufa en un dimecres fred de finals de gener.

Comença l'A, que sempre porta música en forma d'hipertext, acompanyada de textos o reflexions que ens ajuden a entrar en el seu imaginari. Avui ens llegeix part d'un fanzín on expliquen un debat entre en Nick Cave i part de la seva audiència, on polemitzen entre el toc humà i la intel·ligència artificial a l'hora d'expressar-se musicalment: poden les màquines reproduir el toc humà? Això el porta a pensar en una cançó cent per cent humana, la seva adolescència, la vida a regar de tralla: Search and destroy, d’Iggy Pop amb els Stooges. Quan arribava a casa la posava a tot volum fins que els veïns picaven el sostre amb una escombra. I així ho fem, escoltant-la a tot drap!

La U no recorda exactament com va descobrir aquesta cançó, si rondava per casa o si venia d'un regal. L'escoltava —i escolta— si estava de "bajón" i li donava molta força. En un principi desconeixia que era un poema musicat de José Agustín Goytisolo, i amb el temps n'ha descobert més versions, però aquesta és la que més li agrada. La fortalesa que ella sent amb aquesta cançó és universal. Les dones xilenes a la presó sota la dictadura la cantaven per donar-se ànims i suport en moments duríssims. Comenten amb la seva parella que aquesta cançó podria ser una de les culpables que encara s'acompanyin després de tants anys.

En J recull el guant i, entre altres coses, parlem de cantautores arran de la cançó que acaba de sonar. I presenta un d'aquests artistes que centra tots els sentits quan l'has vist en directe. Recorda un concert acompanyat tan sols de la seva guitarra i l'energia que va transmetre a tot el públic, que es va quedar totalment abduït per allò que desprèn en Ferran Palau. Escoltem Serà un abisme, i en parlem.

La música i la imatge són part dels centres d'interès de la I. Porta un disc que l'ha acompanyat tota la vida i que li va entrar pels ulls i les orelles. Una portada truculenta, on un artista, Pettibon, recrea una fotografia que va sacsejar la societat americana, on hi apareixen dos testimonis d'un desgraciat assassinat amb pintes d’estil nouvelle vague, que ella mateixa reconeix que és carn de mem. Escoltem My friend Goo, i continuem xerrant.

La J continua. I ens presenta una altra dona —com és habitual en ella— que ens diu que li ha ensenyat a cantar i l'ha empès a posar-se a aprendre a tocar el piano. Diu que és una cantautora, així que entrelliga el debat que plana avui en aquest Discofòrum. Ens explica coses sobre la Regina Spektor, que l'acompanya des de fa una dècada, quan la va descobrir. Escoltem la cançó i ens quadra totalment la seva tria. Parlem de la lletra i la música, i continuem.

En B rescata coses de les quals parlem en aquestes trobades: com descobrim noves músiques? Ens fiem de les plataformes digitals? Ens deixem fer retrats robot? Ens guien les escoltes? Va conèixer per YouTube una parella de productors de hip-hop de València, els Cookin Soul, que comencen a recollir el reconeixement a una intensa feinada que han fet els últims anys. Comenta que, a més a més, el seu company de pis està fent música en aquests paràmetres, samplejant, chopejant per remixar temes i fer música nova. I escoltem algun remix amb Kanye West.

Seguint l'estela del que acaba de sonar, R recupera coses que s'han comentat: cançons de "subidón" o de "bajón", hip-hop, punk i altres flaires. Sona un clàssic de l'under de la ciutat: Cecilio G. Veu ansiolítica i desmanegada, actitud punk sobre instrumentals, moltes vegades, molt cuidades. Contrastos, com en aquesta cançó.

Li agraden tots els estils, però no tota la música. Li passa amb el bel canto, el mateix que amb el flamenc. No li agrada part del que l'envolta, però sí la música. Sempre ha adorat el sol, però de vegades no. El sol produeix càncer i ell sempre pensava que això els passava als nòrdics, no pas a la gent del sud com ell —tot i que començava a repensar-s'ho, la seva família ve de França. Ha tingut algun ensurt amb això, però hi conviu amb la més gran de les alegries. “Si escupes al sol, cierra los ojos”. Sona O sole mio, i tanquem un altre Discofòrum.