La segona edició de la jornada “Comunitzar la Música”, que es va dur a terme el passat 11 de desembre a l’Ateneu L’Harmonia, va ser novament un espai de trobada, on es va reflexionar sobre la sobirania tecnològica o com intentar autogestionar la nostra relació musical amb la tecnologia.  Les conclusions que es van extreure se centren en 4 eixos principals:

• Comunicació i promoció digital

La cultura que es consumeix i el que se’ns ofereix està cada vegada més controlada per multinacionals com Youtube (decideix les cançons que es poden pujar i les que no, si una versió pot escoltar-se o no), Spotify, Twitter, Google... Per aquest motiu, és necessari prendre consciència de les limitacions que les plataformes imposen i activar estratègies per poder driblar el seus algorismes.

És important tenir canals propis de comunicació i buscar alternatives per poder autogestionar la informació, ja sigui muntant un servidor propi de música en línia, utilitzant un correu electrònic no controlat o bé generant formularis lliures... I això es pot fer utilitzant espais d'autodefensa autogestionats com autistici.org/inventati.org, Riseup.net, Sindominio.net o en àmbits més institucionals fent ús de Plataformess.org o Pangea.org. També es pot formar part d’estructures públiques on s'aposta per l'autogestió de continguts com la xrcb.cat o Hangar.org, o projectes internacionalment famosos com Framasoft.org

• Data i Creative Commons

Quan es grava un disc de forma autogestionada, sempre es té en compte d'on procedeixen els diners i qui són les persones que el graven. Però una vegada finalitzat aquest procés mai es registra la música amb cap mena de llicència. Si no es fa, qualsevol pot extreure-la, registrar-la al seu nom i després denunciar. Per això és important registrar la música amb Creative Commons, on és la mateixa autora la que estableix les limitacions per a la reproducció, distribució, difusió i còpia de la seva pròpia obra.

• Gènere i tecnologia de la música

En aquelles disciplines culturals i artístiques que mamin de la tecnologia floriran barreres d'accés heteropatriarcals, colonials i capitalistes. Un exemple d'això és la masculinització de gèneres com la música electrònica, d'instruments com la guitarra i el baix elèctric o de posicions de treball com tècnics de so i llums.

Una manera de replantejar-se les indústries tecnològiques amb perspectiva de gènere i antiracista és a través de l'autogestió. Espais horitzontals, que fugen de les dinàmiques opressores del patriarcat, el capitalisme i el colonialisme. I abracen la transmissió de coneixement horitzontal i sense discriminacions.

• Instruments DIY i noves formes d’expressió-creació a través de l’experimentació col·lectiva

Per què fabricar els nostres propis instruments musicals? Com actuem quan tenim un instrument sonor que no hem vist ni tocat mai? És necessari saber tocar un instrument per a poder generar música? Fins a quin punt determinem que la música és "nostra" o bé és alliberada i manifesta la seva pròpia identitat? Aquestes són algunes de les qüestions que van sorgir a l’obrir el debat sobre l’autogestió i la tecnologia. On també es va posar de manifest la necessitat de compartir els coneixements de construcció d'instruments sonors i promoure les pràctiques pedagògiques aplicades a l'intercanvi de coneixements i la creació.

A continuació teniu dispobible un recull d'aportacions de la Jornada "Comunitzar la Música Vol.2". En aquest document també podreu aprofundir sobre les connexions entre música i societat, el poder de l’escolta en la pràctica musical, les possibilitats i riscos de la tecnologia per a un plantejament autogestionari de la música, el mandat de la diversitat en l’activisme musical i com seria el festival que desitjaríem.