Durant gairebé dos anys, els nou col·lectius que impulsem La Veïnal hem estat immersos en un procés participatiu amb l’objectiu d’elaborar la proposta d’aquest canal de televisió comunitari i participatiu. Així, doncs, l’hem estat creant des d’un marc teòric i metodològic, tot passant per un treball de prospecció d’entitats, fins arribar al disseny d’un pla de comunicació, que desplegarem el trimestre del 2019. Aquesta primera etapa, de caràcter més endogen, ens ha servit per a la consolidació del funcionament del grup motor, la determinació dels nostres senyals d’identitat i perquè puguem començar a teixir xarxes de col·laboració i suport públic i comunitari. Vinculat amb aquest últim aspecte, a mitjan 2018 vam començar a formar part del programa Cultura Viva de l’Institut de Cultura de Barcelona ICUB, però, al seu torn, també hem dut a terme una prospecció a peu de carrer amb entitats, col·lectius, equipaments i xarxes comunitàries que utilitzen el vídeo per al desenvolupament d’iniciatives socioeducatives i socioculturals.

D’aquest primer mapatge comunitari, que ha involucrat vint-i-dos agents socials representatius de la diversitat d’àmbits d’actuació de Barcelona —gent gran, joventut, infantesa, immigració, feminisme, etc.—, vam treure com a conclusió general que La Veïnal es valora com una oportunitat per a la reapropiació dels mitjans de comunicació, com una via per aconseguir un nou altaveu dels moviments socials, i com una manera de donar veu a les veïnes i als veïns de la ciutat i al tercer sector.

Entre les necessitats manifestades pels col·lectius interpel·lats, en podem enumerar les següents: des de demandes de sensibilització i formació en determinats àmbits de l’educació, fins a la visibilització de les diferents activitats dels seus espais, i també la necessitat de posar en relleu la diversitat i les problemàtiques dels diversos barris barcelonins que se senten invisibles davant els mitjans de comunicació convencionals. Pel que fa a les aportacions, moltes entitats han manifestat la seva predisposició per a la producció de continguts i la sociabilització dels seus coneixements tècnics. Amb les dades extretes de la prospecció, podem concloure que La Veïnal compta ja amb el suport, les veus, les capacitats i el bagatge d’una part important del teixit comunitari per a la construcció d’aquesta televisió comunitària entre totes i tots.

Un altre dels aspectes que hem treballat a nivell intern és el de la governança i l’estructura organitzativa de La Veïnal. És a dir, la governança entesa com un acord implícit o explícit sobre les decisions: qui decideix què, com es decideix, i amb quin poder, mitjans o recursos amb què es compta per fer-ho. Després d’investigar paradigmes alternatius a l’autocràcia o l’assemblea —model que sovint aparenta una horitzontalitat decisòria, però, en realitat, els qui prenen les decisions són les persones “poderoses”— hem optat per la implementació de l’holocràcia, un sistema que recull totes les veus i inquietuds d’un grup, que preserva l’horitzontalitat i que aplica estratègies que regulen els diferents nivells de poder, rang i/o estatus.

La tercera etapa d’aquesta proposta de televisió comunitària i participativa per a la ciutat de Barcelona té un caràcter més exogen, lligat al pla de comunicació i a la presentació del projecte a col·lectius dedicats al vídeo participatiu —trobada que es va dur a terme el passat 22 de febrer—, als moviments socials —prevista pel març d’aquest any 2019— i davant d’altres experiències europees similars a La Veïnal, amb l’objectiu d’establir sinergies, mecanismes de col·laboració i, a mig termini, la incorporació de més entitats per tal d’enriquir la proposta.

Pel que fa a la comunicació, ens plantegem l’enfocament d’aquest procés de creació de La Veïnal des d’un quàdruple vessant comunicatiu. D’una banda, hem trobat una forma transformadora de comunicació-relació interna basada en el diàleg i el treball col·laboratiu entre els col·lectius que formem el grup motor de la proposta, i també entre nosaltres i altres col·lectius que també es dediquen al vídeo participatiu, però que encara no formen part del grup motor. D’una altra banda, l’estratègia comunicativa externa s’adreça als agents socials i institucions locals que vulguin participar i donar suport a la proposta. El tercer nucli comunicatiu es refereix a la comunicació pública del projecte, amb els recursos, eines i canals necessaris per a tal finalitat. L’última vessant té a veure amb el procés participatiu i la posada en marxa del propi canal de televisió.

Dins d’aquest bloc, també hi hem definit elements fonamentals de l’arquitectura de la proposta: qui som, què volem i què proposem. També quina serà la nostra identitat verbal, és a dir, la manera en la qual parlarem, interactuarem i reconeixerem la televisió participativa i comunitària. I així és com hem arribat a definir el projecte com La Veïnal, xarxa per a una televisió comunitària a Barcelona, conscients que som encara en una fase de proposició per tal de fer realitat aquest nou canal de televisió.
Pel que fa als objectius, hem fixat un objectiu macro per a la totalitat del projecte que serveix de guia cap on hem d’anar, i d’altres per fer a curt termini.

Així, doncs, l’objectiu macro de la proposta és la construcció d’un projecte col·lectiu, que obri espai a un relat de contra hegemonia cultural i informativa, des d’una perspectiva veïnal i popular, i que faci visible la multiplicitat de realitats i veus de la ciutat, a través de la creació d’un mitjà audiovisual amb una lògica comunitària.
En aquesta nova fase amb què hem encetat el 2019, La Veïnal treballarà, en primer lloc, per aconseguir més suport per a la proposta; en segon lloc, per l’obertura i la consolidació del grup motor; i, finalment, per la presentació del projecte a tota la ciutadania i la continuació del desenvolupament de la televisió comunitària. Volem que La Veïnal sigui una realitat i que juntes i junts acabem creant un nou canal de comunicació amb veu pròpia: la de totes les veïnes i els veïns de Barcelona.