Consideracions generals després de les I Jornades de la Xarxa de Comunitats de Memòria, que es van dur a terme els dies 14 i 15 de desembre de 2018.

A part de l’estructura i la materialitat de la Xarxa de Comunitats de Memòria, hi ha algunes fites que dins dels projecte i del programa Cultura Viva estan a la nostra disposició per tal de pensar què volem d’aquest projecte. Per exemple, les Jornades de Cultura Viva que aquest any s’han pensat com espai expandit, estès en el temps, no una cosa acumulada en dos dies sinó una cosa llarga perquè cadascun dels projectes que formen part del programa Cultura Viva pugui pensar què vol organitzar. En aquest marc es poden organitzar trobades de treball, conferències, o qualsevol cosa. És un marc que està a la nostra disposició. També hi ha la idea d’organitzar a l’octubre un espai de mostra i visibilització de projectes, iniciatives, idees que tenen a veure amb la intersecció de processos de memòria i processos de creació col·lectiva. És una altra fita que bolquem aquí com una possibilitat per construir aquest espai.
                    
“Si bé el primer que ens ve al cap són aquests formats de jornades, conferències, exposicions, etc. podem pensar en altres coses: fer una festa per exemple, un taller, un fer, maneres de dur a la pràctica moltes de les coses que hem parlat.”
                    
“es expandido en el tiempo ¿también pensáis expandirlo en el territorio? es importante pensar en desde dónde y de qué manera se juntan las cosas. El proyecto es de Barcelona solamente? físicamente hay un límite o es de toda el Área Metropolitana?”
                    
“yo creo que partiendo de intersecciones que se pueden hacer, es interesante que haya cierto protagonismo en diferentes acciones que se vayan haciendo sobre diferentes asuntos. Lo que a mi me gustaría sería construir relatos diferentes a los que vienen dados y desde el punto de vista de las mujeres, de las migraciones y desde el punto de vista de los gitanos poder construir un relato diferente.”
                    
“Paralelamente a hacer una cosa juntos, también estaría bien conocer lo que hacemos todos para que podamos establecer vínculos entre nosotros.”
                    
“sobre esta fricción permanente entre el eventismo, el hito y el proceso, yo creo que aquí los hitos nos sirven si permiten catalizar el proceso. El objetivo es que el evento sea un catalizador, que sirva como pretexto, no puede ser nunca el objetivo. Pero el hecho que no sea el objetivo no quiere decir que no sea una herramienta útil.”
                    
“lo que veo es la necesidad de generar conocimientos diferentes. Entonces, en la medida que vas haciendo acciones puntuales, si luego vas a ser capaz de conectar las cosas con tiempo y volver a darle un giro de tuerca a esto primero que hacemos. Sin miedo y sin prisa.”
                    
“Com generar economia pels barris des d’aquests processos? És una cosa que a nosaltres ens preocupa molt i està molt bé explorar diferents formes de fer que això succeeixi.”
                    
“Pero entonces lo que se produce, lo que se hace, tiene que ser más radicalmente diferente a lo hegemónico. No debería ser una cosa tan como un congreso o una jornada, sino algo mucho más radicalmente diferente.”

Les II Jornades de la Xarxa de Comunitats de Memòria es duran a terme els propers 3 i 4 de maig de 2019, al Born CCM.