El Born CCM, desembre de 2018.

A la sala en som gairebé una vintena, de persones. Sense seguir cap indicació, la majoria de nosaltres ens presentem dient el nostre nom, el lloc on vam néixer i el temps que fa que vivim aquí. Un temps que es compta indistintament amb anys o amb mesos i que conforma memòries amb diferents processos de sedimentació al territori. Una diversitat d’indrets de naixement que connecten els barris, les ciutats i els països d’aquí amb una trama plena d’arreus que crispen i nodreixen els relats del present.
                    
Compartim experiències personals i col·lectives de processos de migració rural i transnacional, que es trenen amb la llarga genealogia de la feminització de l’economia reproductiva. Aquestes històries compartides són, en l’actualitat, un espai d’intersecció ambivalent que conté a la vegada punts de trobada i punts de fricció entre les dones migrades i cuidadores d’antany i les d’avui dia.
                    
Veïnes dels marges d’una ciutat que ha tendit a explicar-se des d’una centralitat de gènere, raça i classe que ens invisibilitza. Cal activar aquestes memòries de la cura i de la migració per una comprensió complexa del present.
                    
Embastar les experiències de lluita del moviment pels drets de les persones migrades és una oportunitat per revisar les dificultats de fer memòria dels moviments socials. Els moments d’efervescència política a la ciutat han congregat i disgregat eixams d’identitats diverses. Treballar avui dia les memòries de la lluita pels drets de les persones migrades permet copsar aprenentatges polítics construïts entre els moviments socials de la ciutat i palpar la densitat de períodes de mobilització aparentment efímers que, no obstant això, no s’esvaeixen perquè son simultàniament passat, present i futur.