Eines i debats per a la ràdio comunitària.

30.03.19

El passat 30 de març, les ràdios comunitàries van ser les protagonistes de la jornada Enredant les ones en el marc de Cultura Viva 2019. El taller de podcast amb Manu Tomillo i Rocío Gómez Fdez-Blanco de Carne Cruda va obrir la jornada, una activitat que sorgia, precisament, de la demanda de moltes ràdios de la Xarxa de Ràdios Comunitàries de Barcelona (XRCB) i d’un dels objectius de la jornada: l’enfortiment de les ràdios comunitàries a través de la formació i l’intercanvi de coneixement. 

Primera trobada de ràdios de la XRCB

A la tarda, va tenir lloc la primera trobada de ràdios de la XRCB, un espai de trobada entre les ràdios que formen part de la Xarxa per tal de posar-se cara, per a l’intercanvi d’idees i projectes i per a la recerca de connexions i sinergies. A la sessió, hi van participar Ràdio del Farró, Ràdio Trinijove, Ràdio Hostafrancs, Gran Via Ràdio, Scanner FM, Esplugues FM, D9Ràdio, Whisky bar, Ràdio Pájaros, Cava-ret, Ràdio Ciutat Vella, Ona Sants-Montjuïc, Dublab.es i Ràdio Fabra. A més a més, també hi van assistir altres projectes radiofònics i de comunicació interessats en la temàtica, com ara Teleduca/La Veïnal, Ràdio Icària Lliure, La Fundició, Ràdio Itaca i Ràdio Horta-Guinardó. 

L’espai va servir per recollir i compartir peticions, demandes i crítiques de les ràdios, per parlar de la seva implicació amb la XRCB i localitzar altres projectes amb potencialitat per tal de sumar-se a la Xarxa.

Promoció de la sostenibilitat de les ràdios

Després dels intensos quatre primers mesos d’acció, amb la inauguració de Ràdio Fabra, la primera Radiotón a la Fabra i Coats, i una col·laboració amb el BAM, la XRCB va explicar les properes passes i els reptes de futur. 

La XRCB és una infraestructura tecnològica que dona suport a les ràdios comunitàries i un dels seus objectius és fer recerca, a través del seu radiolab, per trobar fórmules que facin més sostenibles les ràdios comunitàries. L’objectiu de la recerca és l’anàlisi del dia a dia de les ràdios per tal d’aconseguir donar resposta als seus reptes quotidians, com ara el manteniment dels seus col·laboradors i col·laboradores o ajustar els costos de producció. Aquesta recerca es basa, entre d’altres metodologies, en un treball de camp, que inclou la visita a totes les ràdios comunitàries de Barcelona per conèixer de primera mà la seva realitat.
A partir d’aquesta recerca, la XRCB vol aconseguir, entre d’altres objectius, que les ràdios no desapareguin al cap de dos anys, sinó que es consolidin i puguin tenir una vida llarga. En aquest sentit, una de les línies de recerca s’enfoca a la deteccció de projectes radiofònics fràgils per donar-los suport.   

Creant xarxa 

La XRCS no genera continguts, sinó que els generen totes les ràdios que en formen part. És una plataforma tecnològica que permet aglutinar i visualitzar totes les ràdios comunitàries de la ciutat. És la ràdio de les ràdios, el so de Barcelona. Aquesta plataforma s’estructura a través del web de la XRCB, que permet, amb un mapa interactiu, localitzar les ràdios comunitàries de la ciutat, obrir-ne una fitxa informativa i escoltar els seus podcasts o emissions en directe. És una eina cap enfora per fer difusió de les ràdios i oferir una visibilització conjunta, però, també, cap endins, per permetre que les ràdios es localitzin, s’escoltin i es connectin entre elles. 

Un dels reptes per teixir aquesta xarxa és esbrinar la manera d’establir un espai comú de comunicació entre totes les ràdios. Des de Guifi.net i eXO van fer una proposta per articular la comunicació efímera a través d’un pont entre Telegram i Matrix, i fer ús d’eines com ara els fòrums, les llistes de correus i un espai de documentació al web per a la comunicació persistent.    

Un altre dels formats per a l’enfortiment de les XRCB és a través d’experiències conjuntes presencials, com ara les jornades Cultura Viva o el proper Radiotón, que se celebrarà l’11 de maig i estarà organitzat per Cava-ret. Tot i que el primer Radiotón el va organitzar la pròpia XRCB, la idea és que, a partir d’ara, les properes edicions siguin iniciativa de les ràdios de la Xarxa i que les puguin organitzar a la seva manera. 

Per tal de generar xarxa, cal també anar avançant i consolidant acords en temes i debats que estan presents a tot Europa, com ara els drets d’autor i el futur de les ràdios, o la necessitat d’establir uns protocols de convivència dins de la XRCB, un marc de comportament que reguli el bon funcionament de la comunitat. 

Keep it weird! Innovació de llarg recorregut 

La jornada va acabar amb la conferència de Tim Cowlishaw, tecnòleg creatiu de l’equip de recerca i desenvolupament Internet i Serveis Futurs de la BBC. Aquesta unitat existeix des dels inicis de la BBC i compta amb unes dues-centes persones que es dediquen a investigar creativament què farà en cinc o deu anys la BBC. És una aposta en tota regla per la recerca i la innovació constant d’un mitjà de comunicació, un antídot contra les inèrcies d’una institució tan gran com la BBC. 

La metodologia de Cowlishaw per a l’exploració de les possibilitats futures es basa en el procés Keep it weird! —‘Mantingueu-ho estrany!’—, una idea que els ajuda a mantenir la distància necessària per observar i conèixer millor el seu públic, i entendre el seu context i com interactua amb la tecnologia. El processos que inicia l’equip de Cowlishaw busquen generar prototips físics i tangibles amb l’objectiu de conèixer més el públic. Aquests prototips es comparteixen amb el públic per tal d’analitzar i valorar com funcionen i quina experiència i interacció generen en l’usuari i el seu entorn. Quants més prototips, més feedback reben i més poden ajustar les seves propostes de futur. Un exemple n’és Tellybox TV, que explora com la gent tria els programes de TV a través de nou prototips especulatius. A partir d’aquí, sorgeixen noves línies de recerca. El resultat d’una d’elles va ser un joc de cartes que ajuda la gent en el procés de negociació per decidir quin programa de TV poden veure. L’objectiu: saber més sobre la manera com la gent interacciona en aquest procés de tria. La clau: l’oferiment de prototips i experiències interessants i divertides per garantir la implicació del públic. 

Mirant cap a la ràdio del futur 

Cowlishaw explicava que, en ocasions, és el propi públic el que crea els prototips per expressar què desitja del canal. La idea és implicar el públic en tot el procés, i deixar-los que facin coses amb la tecnologia, que la personalitzin. En aquesta línia, van treballar amb persones de menys de vint-i-un anys, un públic poc habitual de la ràdio, però que, en canvi, escolta música i podcasts a través d’altres dispositius i plataformes. El resultat del procés va ser una sèrie de prototips que donaven resposta a allò que buscaven els joves de l’experiència d’escoltar música, com per exemple, un aparell de ràdio amb una rodeta per triar l’estat d’ànim de qui escolta.

En resposta a una de les preguntes del públic sobre la convergència entre la ràdio i la TV digital, Cowlishaw va afirmar que la tecnologia és convergent. Les persones de menys de vint-i-cinc anys escolten música a YouTube. Amb tot, segueixen havent-hi moments en què la gent vol mirar i escoltar alhora, i altres en què només vol escoltar sense mirar. Per tant, hi ha encara un paper per a la ràdio. La diferència entre els dos canals no és tecnològica, sinó social. 

Fruit de les preguntes sobre el futur de la ràdio i de la manera com la canviarien les noves tecnologies, Cowlishaw va parlar dels nous camins que obrien el so binaural i 3D, i de nous dispositius com ara les ulleres amb altaveus, que permeten superar l’aïllament social que generen els auriculars, ja que et permeten estar en contacte amb el món exterior mentre escoltes el dispositiu. Caldrà veure com això es pot utilitzar per a la ràdio i com la gent ho rep i ho utilitza. Sembla, doncs, que a la ràdio li queda un llarg camí per recórrer. Llarga vida a les ones!