"És festa i cal continuar vivint", diu Albert Cobacho amb el seu fill en braços mentre ballen al ritme de VISE i Pivot, un mix entre l'acústic i l'electrònic. S'ha unit a gaudir d'aquesta edició del BAM Cultura Viva perquè, tenint en compte les circumstàncies, "el festival és molt agradable i podem gaudir-lo en família". L'organització, ateses les mesures de seguretat de la pandèmia, ha disposat al públic en taules per grups d'amics i poden ballar al voltant del seu lloc.
És un festival molt diferent dels altres. La programació s'ha desenvolupat a partir d'una convocatòria oberta on es van rebre més de 500 propostes que la Comissió de Programació i d'Activitats, amb membres del Plenari del BAM, va debatre i va donar forma en un cartell ple de propostes per a tota la ciutadania. Tres dies de música i activitats com a circ o teatre que han esgotat entrades en la Fabra i Coats.
A Micaela Gómez li ha agradat que no la infantilitzin. "En altres festivals has d'asseure't en una cadira individual, no pots estar prop dels teus i a vegades, ni beure alguna cosa mentre gaudeixes del concert", es queixava. S'ha acostat a la Fabra i Coats amb dos amics, amb els quals comparteix taula. Parla des de l'espai reservat per a fumar, al final del recinte: "han sabut conjugar la seguretat amb l'entreteniment".
No ha estat fàcil. La convocatòria es va obrir quan la pandèmia era encara un assumpte de ficció i el BAM Cultura Viva es preparava per a fer el pas de ser una festa d'un dia a dividir-se en tres. Després de travessar la mar de dubtes que afecta les vides de totes, van decidir seguir endavant amb una proposta de proximitat en la qual la diversitat és el nucli central: des de la marimba, música d'origen africà reinterpretada per les comunitats afrodescendents d'Amèrica Llatina fins a harmonies del jazz mesclades amb el folklore del Perú.
Són les festes de la Mercè dels veïns, organitzades per i per als mateixos veïns amb tot el seu teixit associatiu. En aquesta corresponsabilitat hi ha també un punt lila en el qual Bea Ruiz i Ana Ribas, de la Cooperativa Cúrcuma, reparteixen fullets i expliquen com gaudir d'un festival sense violències masclistes. "Si es detecta o es viu una agressió de qualsevol mena, tenim un espai per a l'acompanyament", explica Ruiz. Reconeixen que amb la distància social i les reduccions d'aforament, hi ha menys moments d'alerta. Però queda molt per fer i són conscients que han de continuar estant en cada esdeveniment.
Un altre avantatge de la pandèmia la gaudeix Ràdio Fabra. Amb la retransmissió del BAM Cultura Viva obren la temporada, però normalment ho fan des de l'interior de la Fabra i Coats, on van entrevistant a tot el que passa pel festival, però no poden veure'l. Enguany s'han traslladat a l'exterior per seguretat i poden veure a les bandes sobre l'escenari. "Desinfectem els micros després de cada entrevista i parlem a distància, però ho gaudim igual", declara el seu coordinador, Christian Len.
Com a expert en el festival, està molt content amb les bandes d'enguany: "és difícil fer pop ben fet i Bounties, que van tocar el dijous, l'aconsegueixen. Del dissabte em quedo amb Las Ninyas del Corro, un hip-hop old school total i del diumenge, amb Hamsa Hamsa, que fan molt bona música sefardita amb tocs de rock progressiu". Encara que se li fa rar que la gent hagi d'estar asseguda, li alegra que puguin, encara que en el lloc, "aixecar-se a moure el cucu".
A l'estudi a l'aire lliure s'acosten precisament Hamsa Hamsa per a l'entrevista. Ofer Ronen és guitarrista i llaütista, es va formar entre Tel Aviv i Sevilla i ha acabat per instal·lar-se a Barcelona. "Tot i les restriccions hi ha molt bon ambient", diu, "la gent està més animada". Tots els concerts que tenien per a aquest estiu s'han cancel·lat i ser seleccionats per al BAM Cultura Viva ha estat gairebé un premi. Han hagut de fer molts concerts en línia durant el confinament: "trobem a faltar molt el contacte amb el públic però continuem donant tota la nostra energia en l'escenari".
"Tenint en compte que pensava que el festival no seria possible, estic molt contenta i ha tingut una bona rebuda", conclou Ana Acosta. És el seu primer any en l'organització del festival i sí, ha superat les seves expectatives. Creu que la ciutadania necessitava aquest tipus d'espais i això ha estat "molt bonic". Sobretot, en l'entrada: "la gent entrava i cridava 'woooow' perquè és un espai animat que alhora respecta totes les mesures de seguretat".
Esperanza Escribano.
