Anàlisi del marc legal vigent i recull de les demandes dels actors implicats —músics, mànagers i representants, promotors, sales de concerts—, que permeti obtenir una fotografia real de les dinàmiques laborals i econòmiques en què es mou el sector. D’aquesta manera, es volen acompanyar futures accions consistorials adequades al nou Estatut de l’Artista impulsat al Congrés dels Diputats.
Quina és la forma correcta de contractar un músic? Quina llei i conveni laboral en regulen la professió? Aquestes són algunes de les preguntes que intenta resoldre aquest estudi, l’objectiu del qual respon a les demanades del sector musical per regularitzar-ne la situació. Part d'aquestes demandes volen aconseguir modificar de manera definitiva la llei que regula la “relació laboral especial dels artistes”, el RD 1435/1985, una llei obsoleta i de difícil aplicació que ha donat peu a pràctiques alternatives i acceptades per la pròpia inèrcia del sector, moltes de les quals no s'emmarquen dins de la legalitat i que les que sí que ho són, acostumen a no tenir en compte els drets laborals dels músics.
En els darrers mesos, els col·lectius de músics, representants, mànagers, promotors i també els promotors de sales de música, juntament amb l'Acadèmia Catalana de la Música, han estat cooperant per treballar en la redacció d'un Estatut de l’Artista, que proporcioni la base de la propera modificació de la llei espanyola de 1985. Aquest estudi segueix de ben a prop tot aquest procés que ha de canviar les regles del joc.
Objectius:
— Anàlisi del marc legal vigent i marge d’actuació que deixa en la casuística actual del sector.
— Estudi de la situació del sector de la música per tal de determinar quines son les pràctiques habituals a l’hora de tancar relacions laborals o mercantils amb els músics.
— Seguiment de les darreres accions empreses per l’elaboració del nou Estatut de l’Artista, que ha d’obrir la porta a la reforma definitiva de la llei.
— Anàlisi de la manera en què la subvenció pública de la música ha de vetllar pel compliment de la llei sense que això impliqui posar-ne en perill la supervivència.
— Proposició d’un codi de bones pràctiques impulsat des de l’Ajuntament de Barcelona, que pugui adaptar-se en funció de l’ecosistema musical: espais de petit format, espais de gran format i festivals, i programacions finançades des de l’àmbit públic. D’aquesta manera es procura lluitar contra alguns vicis del sector i es treballa per aconseguir la seguretat jurídica en les relacions professionals laborals, mercantils o de qualsevol altre tipus, que s’estableixen entre els músics, els seus representants, els espais d’exhibició i els promotors.
