Cada 30 de març es commemora el Dia Internacional de la Treballadora de la Llar. A Barcelona, dues de cada cinc persones cuiden una altra persona de la seva xarxa familiar.
Segons un informe de CCOO, hi ha més de 91.000 treballadores de la llar a Catalunya. Enguany les circumstàncies excepcionals de la pandèmia de la covid-19 han evidenciat la importància vital de les cures i la xarxa imprescindible que les fa possibles: la de les persones que cuiden altres persones.
El servei domèstic constitueix un camp marcadament feminitzat i etnitzat i, per tant, més vulnerable. Les treballadores de la llar s’ocupen dia a dia de les cures, una tasca imprescindible per sostenir la vida i històricament associada a les dones. La seva labor és imprescindible per al funcionament d’un sistema econòmic, laboral i social que les invisibilitza i precaritza.
Durant aquests mesos, des de l’Espai Barcelona Cuida s’han desplegat accions específiques per acompanyar les treballadores de la llar i de les cures. Ha esdevingut un punt de trobada i relació de totes les persones protagonistes de les cures, així com un centre que recull tota la informació vinculada al món de les cures a la ciutat.
Feminització de les cures a Barcelona
A Barcelona dues de cada cinc persones cuiden una altra persona de la seva xarxa familiar, i hi ha més de 55.000 persones donades d’alta en el règim “treball de la llar” a la Seguretat Social. Aquest mercat de les cures ens porta a parlar de les condicions d’ocupació de les dones que sostenen aquest sector, marcades pels baixos salaris, la precarietat i un alt índex d’informalitat.
A Catalunya el treball de la llar presenta un 23,8% de les dones ocupades estrangeres, i més del 70% de les llars que contracten servei domèstic a Catalunya són llars de Barcelona. No obstant això, a partir de la segona fase de la pandèmia, aquest percentatge ha disminuït, tant a Barcelona com a la resta de Catalunya.
S’estima que al voltant d’un terç d’aquestes treballadores es troba en situació irregular. Existeix una gran presència de treballadores migrants, moltes d’elles sense permís de treball o de residència. La situació d’aquest col·lectiu durant l’estat d’alarma s’ha vist greument agreujada a causa de la crisi sanitària de la covid-19. El fet de no disposar d’un contracte de treball els fa més difícil negociar les condicions laborals, i sovint han d’afrontar situacions d’abús.
Barcelona, ciutat cuidadora
L’Espai Barcelona Cuida treballa per acompanyar les treballadores de la llar i de les cures i atendre les necessitats de les persones cuidadores i receptores de les cures i dels professionals del sector. El centre disposa de set professionals que treballen en xarxa amb les persones i les entitats i que ofereixen assistència presencial, telefònica i telemàtica.
Ubicat al carrer de Viladomat, 27, és un espai per informar i assessorar els familiars de persones cuidades i la ciutadania en general sobre els recursos existents entorn de la cura, com tràmits concrets, suport emocional i altres necessitats específiques d’aquesta realitat com, per exemple, contractacions, el reconeixement del grau de dependència, la formació de les persones cuidadores o els drets laborals vinculats al sector de les cures.
“La idea d’aquest servei que oferim des de Barcelona Cuida és donar formació, assessorament i acompanyar en la gestió de tràmits per construir relacions més justes entre les famílies i les treballadores”, explica Pedro Moreno, coordinador del servei jurídic.