Cada dimarts un grup de dones del Congrés i els Indians es reuneixen per teixir juntes. Entre llanes, fils i teles cusen el que es coneix com les arpilleres. Són peces de tèxtil originàries de Xile que van impulsar les dones que vivien al camp com a forma de denúncia i de resistència política. “Aquestes obres eren el reflex de les barbàries que es vivien sota el règim d’Augusto Pinochet”, explica la Núria Bonavila, una de les arpillaires més veteranes. D’aquesta manera, “eines tradicionalment femenines, com el fil i l’agulla, es van convertir en una eina de reivindicació no violenta”.
Actualment, les ‘arpillaires’, com es coneixen les dones que creen aquestes obres, plasmen fets i sentiments sobre un tema en concret. El grup del Congrés i els Indians ja atresora una seixantena d’obres sobre temàtiques tan diverses com la guerra civil, la transició o la crisi de la covid-19. Enguany exposen les seves darreres arpilleres a Can Fontanet: peces amb les quals rememoren i reviuen les històries al voltant del Rec Comtal, el canal construït a mitjans del segle X “que va ser l’artèria vital de Barcelona durant prop d’un mil·lenni”. L’exposició es pot visitar fins al 24 de juliol.
Documentació i reutilització de materials
Aquestes dones no només desenvolupen el tema: “fins a arribar a tenir la creació artística a les nostres mans, ens assessorem i parlem amb altres dones que hagin viscut o estiguin relacionades amb la temàtica que abordem”, detalla la Núria. Precisament, això és el que va fer ella quan va presentar la seva arpillera sobre la presó de dones de la Trinitat: documentar-se i brodar-la a partir del testimoni d’una dona que va ser presa política durant la transició.
Totes les arpilleres que surten del districte de Sant Andreu es fan amb materials reciclats. “La gent ens dona roba, retallem talls o ens truquen i ens avisen que hi ha mostraris per a nosaltres”. El grup s’organitza, va a veure les teles i, si les pot aprofitar, les porta a la resta de companyes per seguir amb les seves creacions.
Una xerrada el 25N, l’espurna del grup d’art
L’any 2011, coincidint amb els actes del Dia Contra la Violència de Gènere, al casal de barri es va organitzar una xerrada per reivindicar el paper i l’art de les arpilleres. “Allà va ser quan se’ns va obrir la finestra a aquest món tan apassionant”. Des d’aquell 25 de novembre ja han passat onze anys. Tot i una arrencada de la iniciativa a batzegades i les pujades i baixades d’aquest projecte comunitari, el grup de dones continua teixint. “Si saps cosir, fas meravelles i, si no saps cosir, fas la teva arpillera igualment”, diu la Núria, animant altres dones a sumar-se a la iniciativa.
