Fa anys que ens qüestionem on està la democràcia o quina regressió ha fet aquesta; un model democràtic del qual Espanya sempre s’ha sentit orgullosa i que ha volgut exportar més enllà de les seves fronteres. La realitat és que la transició democràtica va ser de tot menys pacífica i modèlica; no es va acordar amb una encaixada de mans, i les llibertats assolides per les generacions que la van fer possible no s’haurien d’explicar com un relat absent de matisos. Entre 1977-1985, Espanya i Catalunya es van estremir al ritme dels canvis, perquè la realitat va ser molt més complexa del que destil·len els mitjans de l’època.
Professor/a: Navarro Garcia, Rokayah
Fa anys que ens qüestionem on està la democràcia o quina regressió ha fet aquesta; un model democràtic del qual Espanya sempre s’ha sentit orgullosa i que ha volgut exportar més enllà de les seves fronteres. La realitat és que la transició democràtica va ser de tot menys pacífica i modèlica; no es va acordar amb una encaixada de mans, i les llibertats assolides per les generacions que la van fer possible no s’haurien d’explicar com un relat absent de matisos. Entre 1977-1985, Espanya i Catalunya es van estremir al ritme dels canvis, perquè la realitat va ser molt més complexa del que destil·len els mitjans de l’època.