Després de berenar, un grapat d’infants carregats amb les seves motxilles de colors arriben al Casal Font d’en Fargues i es reparteixen en diverses sales d’aquest equipament del barri, reconvertides en aules. Un dels nens diu, tot convençut, a la seva nova mestra: “Jo vinc a estudiar perquè vull.” Una nena confessa no saber ben bé per què és allà. “M’han dit que vingui”, se sincera.
De moment, distribuïts en diferents dies de la setmana, són ja una trentena els nens i nenes que el 12 d’abril van començar a rebre una hora de reforç educatiu setmanal al casal, gràcies al teixit de suport del veïnat. Formen part del projecte Cap Infant Enrere, que busca ajudar a lluitar contra la bretxa educativa que ja existia, però que la pandèmia ha agreujat.
L’Àngels, la Dolors i la Roser són tres de les veïnes que s’han implicat a ajudar les criatures amb aquesta iniciativa, pensada especialment per als alumnats de cinquè i sisè de primària, a punt de fer el pas a l’ESO. Després d’estrenar-se com a profes al casal, tot i que han passat més de mitja vida en l’ensenyament, expliquen les àrees on s’han detectat les principals dificultats, i que, per tant, hauran de treballar: matemàtiques, llengua, comprensió lectora, tècniques d’estudi com fer esquemes i resums, o aprendre a treballar amb ordre i organització.
“També es pot tractar de donar confiança a infants que es comparen amb els de la resta de la classe que se’n surten millor.”
“Cada cas és un món, és clar. Poden ser problemes per retenir la informació, o per expressar per escrit allò que es té al cap. Però també es pot tractar de donar confiança a infants que es comparen amb els de la resta de la classe que se’n surten millor”, diu la Dolors, que ha estat mestra d’educació especial.
“Al barri hi ha molts mestres jubilats amb ganes de participar en un projecte social, perquè des del primer moment vam tenir clar que volíem oferir l’acompanyament escolar com una iniciativa veïnal per ajudar els infants”, declara Maria Oria, responsable de dinamització del casal, l’associació del qual va cercar, amb èxit, la implicació de l’Associació de Veïns i Veïnes de la Font d’en Fargues.
Però també hi ha persones en actiu, com la Roser, professora de tecnologia dels aliments al Campus del Baix Llobregat, que en un any personalment dur ha tingut moltes ganes d’implicar-se al projecte com a voluntària. “Crec que en un espai petit és més fàcil la interacció amb els nens, i també es poden reforçar missatges que ja es donen a l’escola o a casa, com que el mòbil s’ha de deixar estar més enllà de les 20 hores, o que cal anar a dormir aviat”, diu.
Són les escoles públiques que participen en el projecte —de moment, Font d’en Fargas, Heura, Àngels Garriga, Torrent de Can Carbassa i Pit Roig— les que detecten els casos, parlen amb els pares i mares dels infants i els envien al casal.
La crida no és només a mestres, sinó a persones amb experiència de monitores o simplement amb ganes de donar un cop de mà, com acompanyar els infants al casal o ajudar-los a fer els deures. Al projecte s’hi ha sumat el Casal de Barri del carrer del Llobregós, que atendrà infants de l’Escola Carmel.
“Hi havia famílies que no tenien dispositius ni connexió a internet.”
“Es tracta que això no sigui un càstig, que en la metodologia participativa també hi hagi humor”, diu l’Àngels, que, des de l’associació del veïnat, va donar ordinadors a tres centres de primària i a un de secundària perquè hi havia famílies que no tenien dispositius ni connexió a internet.
Perquè amb la pandèmia va aflorar la bretxa digital. Va ser durant el primer confinament, el més dur, que es van detectar les primeres pistes del problema. “Les escoles es van centrar més a donar suport emocional que pròpiament educatiu; era el que tocava”, comenta la Maria.
Uns mesos després, a partir d’aquelles primeres pistes i del SOS educatiu que es va constatar a l’inici del curs, Cap Infant Enrere ja era una realitat.
