La Jornada de Cultura Comunitària, celebrada el passat 4 de novembre, va ser un exitós espai de debat i posada en comú d’experiències entorn del fet cultural des de la perspectiva comunitària.
Una seixantena de persones, entre gestores culturals, veïnes vinculades a espais autogestionats o a entitats del municipi i tècniques de l’economia social i solidària, van aplegar-se amb un objectiu comú: intercanviar bones pràctiques en matèria de gestió comunitària. La Jornada, celebrada al Casal de Barri Can Carol, al barri gracienc de Vallcarca, va ser organitzada per la Xarxa d’Espais Comunitaris de la Xarxa d’Economia Solidària.
“Un espai referent per a la meva filla”
Des de Periferias Cimarronas, l’espai cultural “d’afectivitat política i d’amor negre”, com elles mateixes es defineixen al seu web, van posar en comú com va sorgir el projecte i com entenen la gestió comunitària des de la sala. La Karel Mena, membre de Periferias, va explicar la necessitat que va tenir una companya, en aquell moment de moviments antiracistes, quan va néixer la seva filla. “Va ser llavors quan va prendre consciència que no hi havia referents negres, i es va dir a si mateixa que necessitava un espai referent per a la seva filla.” Periferias neix amb la voluntat d’oferir un espai i de dirigir-se a la comunitat afrodescendent, i Mena destaca que “no introduïm el concepte d’art comunitari, però sí el de comunitat”. De fet, actualment tenen en marxa dos projectes comunitaris: el Teatro Contralegislativo, un projecte d’acció política contra el racisme institucional de la Llei d’estrangeria, i el Cabaret Feminista, que “aborda en clau d’humor temes molt durs pels quals vivim com a dones racialitzades”.
Què entra en el marc de cultura popular?
El David Martos, coordinador de l’Ateneu Popular de Salt, va compartir una situació que s’havia viscut al seu municipi. “La comunitat llatina va demanar un espai públic per fer celebracions dels seus quinze anys, i el consistori els ho va denegar en considerar-ho rituals privats, i realment, per a la comunitat això no és privat, és una manera d’expressar-se culturalment.” Aquesta anècdota va donar pas a un debat sobre de quina manera la cultura popular fa fora noves expressions de comunitats migrades. “Moltes de les expressions culturals no són legitimades. A nosaltres no ens reconeixen com a cultura, perquè tot està construït des d’una mirada colonialista. Cal iniciar un procés de descolonització, i és una cosa de la qual es parla molt poc”, va concloure la Karolyna Núñez, de l’Espai La Tregua.
Amateurisme vs. professionalització
“D’aquí sortim sense definir què és la cultura comunitària, és molt complicat fer-ho!”, diu entre rialles el Javier Rodrigo, membre del Teatre L’Arnau Itinerant i un dels dinamitzadors de la jornada. Tot i això, les persones vinculades al sector cultural es van reafirmar en la necessitat de desfer-se de la sensació de ser poc serioses o poc professionals quan es programa des de l’acció comunitària, i treure pit de la importància del procés creatiu, i alhora “trencar amb la idea de ser agents amateurs per no posar tant el focus en el producte final i parlar en termes de militància”, conclou el Javier.
Iniciatives comunitàries
Darrere de les jornades CulturaCOM hi ha la Xarxa d’Espais Comunitaris (XEC), un grup de persones i col·lectius “que coordinem diferents projectes gestionats de manera comunitària, amb l’objectiu de construir espais horitzontals i transparents on reapropiar-nos de les nostres vides des del suport mutu”, com expliquen al seu web. No només han organitzat aquestes jornades, que a més es repliquen cada any i són espais on compartir recursos, posar en comú dubtes i bones pràctiques, també han participat en l’elaboració del Balanç Comunitari, una eina de rendició de comptes i millora contínua dels processos de gestió comunitària de projectes o espais comuns.
A l’hora de quantificar les iniciatives que s’emmarcarien en la cultura comunitària no s’enganxen els dits, tot i que han participat en quaranta projectes amb pràctiques pròpies de la cultura comunitària, “no es pot quantificar el total de projectes perquè hi ha molts ateneus o altres espais que practiquen l’acció comunitària, però no s’identifiquen com a tal”, explica la Mariona Soler, membre de la XEC.
*Fotografies de la CulturaCOM 2023 a càrrec de Júlia Lloveras del Casal de Barri Can Carol.
