El Casal de Barri Can Rectoret és molt especial, és a dalt de la muntanya de Collserola, un indret que no sembla que sigui la ciutat de Barcelona. Els boscos i l’aire l’envolten i semblaria que es troba lluny de tot i, sobretot, lluny del veïnat. I, de sobte, un dissabte de febrer hi comencen a arribar grups de gent, famílies i amistats, veïns i veïnes, fins a comptar més de cent participants a la primera calçotada que organitzen.
Però aquesta calçotada no és una activitat aïllada, el veïnat del Rectoret és més actiu que molta de la ciutadania que viu a la planícia urbana. Fan festes i activitats de tota mena, des de carnavals fins a festes majors i mercats varis, molt sovint en una col·laboració entre el casal de barri i l’Associació de Veïns i Veïnes i Cultural El Sanatori (AV Sanatori), segons ens explica Anna Ripoll, coordinadora del casal, que també ens diu que, a banda del calendari festiu i de moltes activitats, el casal acull altres projectes comunitaris com “La memòria del nostre barri”, les “Caminades plogging” (que ja vam ressenyar fa uns mesos), els “Dissabtes de ceràmica”, l’Espai de creació o l’hort urbà del casal.
Segons Núria Ribas, presidenta de l’AV Sanatori, alguns dels calçots que han menjat són d’aquest hort, tot i que han hagut de comprar-ne més arran de l’èxit de la convocatòria, que ha aplegat més de cent persones. Ribas també explica que hi ha molta sintonia entre el casal i la seva entitat, i això els permet no només organitzar activitats multitudinàries com aquesta, sinó afegir contingut amb el qual se senten còmodes. Per exemple, la calçotada és una excusa per promocionar l’hort urbà i també per fer un concert per la pau, de J. Solana, que com assenyala Ribas: “tanta falta fa, en aquests dies”.
És un altre exemple de casal de barri que mobilitza energies comunitàries, fins i tot on ni ens imaginem que existeixen.
