El xoro és un gènere musical brasiler amb més de 130 anys d’antiguitat que neix de l’encreuament entre músiques europees com el vals, el xotis o la polca, amb altres d’africanes, com el lundu. De fet, es considera el primer estil urbà, i, fins i tot, el predecessor de ritmes més sonats com la samba o la bossa nova.
El Casal Pou de la Figuera acull setmanalment una activitat dedicada a l’estudi del xoro. Durant dues hores, se citen músics, professionals o amateurs, i interpreten partitures d’aquest estil de música. L’únic requisit per participar en aquesta trobada comunitària és dur el mateix instrument.
Aquesta activitat va començar a iniciativa d’un músic brasiler que la va proposar. Com explica el dinamitzador del casal, Aidà Almirall: “El més maco arriba quan acaba l’activitat: els músics es queden i fan una roda de xoro”. En aquestes rodes, no falta mai la improvisació. La gent se situa formant un cercle al voltant d’una taula, i, de manera similar a les jam-sessions de jazz, els músics toquen peces brasileres, de manera que és la mateixa dinàmica del directe la que acaba conduint la sessió.
La guitarra de set cordes, la mandolina, la flauta, el pandeiro o el berimbau (instruments de percussió brasilers) són alguns dels instruments que s’acostumen a tocar en aquestes sessions. Tot i que molts són habituals, el tipus d’instrument varia en funció de la gent que s’acosta al casal el dia en qüestió. “Fins i tot, hem tingut a la roda un bombardí”, explica l’Aidà somrient. El bombardí és un instrument a cavall entre una trompeta i un trombó, i no seria l’instrument més clàssic per tocar aquest tipus de música. L’Aidà destaca que és una iniciativa oberta que, per la mateixa disposició de la gent a la sala, permet que es vagin incorporant nous instruments a mesura que arriben.
La roda va començar a fer-se al casal mateix, quan s’acabava la part dedicada a l’estudi de partitures. Però des de finals d’abril, aquesta improvisació s’ha traslladat a Raid, un espai comunitari del barri. Per a l’Aidà, aquest petit canvi té més sentit, perquè permet més la nocturnitat i és un espai més escènic.