Casal de Barri Espai 210

Hem crescut en un territori rural on el quotidià era surrealista. On les nostres àvies tallaven núvols amb tisores, les puces ens tatuaven constel·lacions a les cames, on la festa més grossa era la matança del porc. El temps ballava al ritme de les collites, els contes s’explicaven a taula i l’oralitat ens omplia la cullera i ens escalfava la panxa.

Narració de contes per a adults en què l’amor, la mort i la vida passa davant la persistència de les pedres.