Casal de Barri Espai 210

La Tauromàquia és una sèrie de gravats de Francisco Goya y Lucientes, realitzats entre 1814 i 1816. Es tracta d'una obra de maduresa, ja que Goya tenia gairebé setanta anys quan la va crear.

Aquesta sèrie captura visualment la història de la tauromàquia i s'inspira en les figures més destacades del toreig del segle XVIII. Segons Javier Blas, la sèrie es caracteritza formalment per "l'anul·lació de la distància, l'eliminació d'elements anecdòtics i la valoració dramàtica de la llum i el buit com a pilars de la construcció visual de Goya. La plaça tot just s'intueix per un fragment de barrera, i una amalgama de línies suggereix la presència d'un públic sense trets individuals. L'escena queda així reduïda a la seva essència.”

Goya va gravar un total de 44 planxes per a la Tauromàquia, però en la primera edició només n’hi va incloure 33.

Les planxes van anar més tard a França, on l'editor Loizelet va fer una nova edició el 1876, a la qual va afegir set làmines més, identificades amb les lletres de la A a la G, en lloc de numeració. A partir d'aquesta edició, totes les publicacions de la sèrie han incorporat aquestes làmines addicionals, i actualment la col·lecció es considera composta per 40 estampes.

Després de diverses vicissituds al llarg dels anys, des de 1979 les planxes són propietat de la Real Academia de San Fernando de Madrid. Des de la primera edició del 1816 fins a la darrera, el 1984, la  Tauromàquia s’ha editat vuit vegades. En aquesta exposició presentem la cinquena edició, la de 1921, que mai no havia estat exposada íntegrament, fins ara, a la galeria.