Exposició "Tuan Andrew Nguyen. Els nostres fantasmes viuen al futur"
Horaris
| Dies | Hores | Preus | ||
|---|---|---|---|---|
|
Dimarts, dimecres, dijous, divendres i dissabte |
de 10.00 h a 20.00 h |
Entrada general: 15 €
Reduïda: 7 € - Majors de 65 anys - Estudiants (amb carnet de 15 a 30 anys) - Titulars carnet de Biblioteques
Entrades en línia: 14 €
Espai 13: gratuït
Servei autoguia: 5 €
Passi Anual: 18 €
Articket: 38 €
Gratuït: - menors 15 anys - persones a l'atur - membres ICOM - 11 de febrer (amb motiu de la festivitat de Santa Eulàlia) - 18 de maig (Dia Internacional dels Museus) - 24 de setembre (La Mercè) |
||
|
Diumenge |
de 10.00 h a 18.00 h |
Fundació Joan Miró - Museu
- Adreça:
- Avinguda de Miramar, 1
- Districte:
- Sants-Montjuïc
- Barri:
- el Poble-sec
- Població:
- Barcelona
La Fundació Joan Miró presenta la primera exposició individual a Espanya de l'artista vietnamita-estatunidenc Tuan Andrew Nguyen, guanyador de la 8a edició del Premi Joan Miró. L'exposició inclou algunes de les seves instal·lacions de vídeo més impactants, a més d'una selecció d'escultures fetes amb bombes rebutjades i projectils d'artilleria abandonats de la guerra del Vietnam.
Nguyen va néixer a Saigon (Ciutat Ho Chi Minh) l'any 1976, però els seus pares van marxar del país durant el que es coneix com la migració de «la gent dels vaixells» i van acabar instal·lant-se als Estats Units com a refugiats. Aquesta experiència primerenca es troba al nucli de la producció i la pràctica creatives de l'artista, sobretot a partir del moment que va decidir tornar al Vietnam.
L'exposició no només inclou projectes a l'entorn de les conseqüències humanes i materials de les dues guerres del Vietnam, lliurades per França i els Estats Units, sinó que també entaula un diàleg entre Joan Miró i Alexander Calder, dos exponents de l'art occidental durant l'època de la guerra freda. Aquest diàleg s'expressa tant a través dels personatges de les pel·lícules i instal·lacions de Nguyen com de les obres d'art i els objectes representats en aquests projectes: Calder es reencarna en el cos d'una dona vietnamita, una bomba sense explotar parla del seu destí mentre l'enterren i la detonen, cartes escrites i llegides a progenitors distanciats o difunts tenen el poder d'evocar i perforar llegats familiars i, finalment, la història d'una representació pictòrica del territori ancestral del poble ngurrara a Austràlia connecta amb l'amor profund de Miró per la terra i la cultura catalanes.