Casal de Barri Congrés-Indians

El Museu Etnològic i de Cultures del Món (MuEC) i la Fundació Arqueològica Clos-Museu Egipci de Barcelona presenten un cicle de conferències el qual ens ofereix un recorregut per diverses pràctiques culturals les quals al llarg de la història han estat importants exemples de governança, de resiliència, de desenvolupament i de planificació.

El cicle de conferències està comissariat per Rubén Carrillo Martín, responsable de l'Àrea de Formació del Museu Egipci de Barcelona.

Programa:

22 de maig, 18.30 hores

"De la violència a la convivència. Contactes culturals i religiosos a l’Àsia central i l’Índia hel·lenística"

Les conquestes d’Alexandre el Gran van estendre la cultura hel·lènica fins als confins del món conegut. Aquesta conquesta violenta, però, no va suposar una aniquilació de les cultures locals ni la imposició per la força de la dels vencedors. En els regnes hel·lenístics que sorgiren després de la fragmentació de l’imperi d’Alexandre a la seva mort, és a dir, la cultura grecomacedònia, van establir diàlegs amb els sistemes locals. En són exemples el regne grecobactrià i els reialmes indogrecs, que van desenvolupar fèrtils intercanvis culturals. D’una banda, elements de la mitologia, l’art i la cultura grega van ser adoptats pels locals. Per exemple, trobem imatges d’Hèracles acompanyant i protegint Buda. D’altra banda, els hel·lènics van rebre la influència, tant estèticament com conceptualment, de cultures locals com la iraniana o l’índia, o de sistemes de creences com el budisme. Aquesta mútua fertilització entre cultures va tenir la seva plasmació més visual en l’anomenat art de Gandhara o grecobudista, del qual és un bon exemple el Bodhisattva Maitreya del Museu Etnològic i de Cultures del Món. Així doncs, malgrat els violents inicis d’aquesta cohabitació, les cultures i els pobles de l’Àsia central i el nord de l’Índia van ser capaços d’establir diàlegs fèrtils i pacífics basats en la convivència i l’intercanvi en lloc del conflicte i la segregació.

Marc Mendoza Sanahuja: Doctor en Història Antiga per la Universitat Autònoma de Barcelona.

Conferència en català

19 de juny, 18.30 hores

“Ús i gestió de l’aigua en les cultures de l’antiga Mesoamèrica: de l’enginyeria al simbolisme”

La gestió dels recursos hídrics va ser un element imprescindible per a la subsistència en les cultures prehispàniques de Mesoamèrica des de temps molt pretèrits. La infraestructura hídrica que van construir continua podent-se rastrejar a través de l’arqueologia en sortir a la llum restes de canals, sistemes de drenatge, cisternes o aqüeductes, entre d’altres. A més, per la importància que l’aigua va tenir per a la vida en les cultures mesoamericanes, es va atomitzar en un profund simbolisme que es va fer molt present en l’art i en la cosmovisió.

Annabel Villalonga Gordaliza: Professora del Departament d'Art de la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat Autònoma de Barcelona.

Conferència en castellà

18 de setembre, 18.30 hores

“Oceania en perspectiva. Canvi i persistència cultural en la història de les illes Marianes”

El 1521 les illes Marianes van aparèixer en l’imaginari cartogràfic europeu després que hi arribés la flota de Fernão Magalhães a l’actual illa de Guam durant l’expedició que es convertiria en la primera circumnavegació del globus terrestre. A partir d’aleshores, les successives exploracions europees per l’oceà Pacífic van donar compte del seu pas per aquestes illes i van descriure les contínues trobades i topades amb el mar i la seva gent. Un segle i mig després, el projecte de colonització efectiva de l’arxipèlag a càrrec de la Companyia de Jesús va comportar un nou model de vida per als seus habitants. En aquesta conferència explorarem alguns dels aspectes culturals en els quals podem percebre els canvis i les continuïtats produïts en la vida quotidiana dels habitants originaris de les Marianes durant el període de colonització espanyola, a fi d’aproximar-nos a una part de la història d’Oceania que fins avui sol passar desapercebuda quan pensem en el vast mar d’illes que la componen.

Ivonne Rocío Ramírez Corredor: Antropòloga i doctorada en Història de la Universitat Pompeu Fabra.

Conferència en castellà

23 d’octubre, 18.30 hores

“El poder polític a la Xina i les obres hidràuliques”

Les obres hidràuliques tenen una tradició mil·lenària en el món xinès, iniciada ja en el segle II ane, durant el regnat del primer emperador. Des de ben antic, doncs, els xinesos han intervingut en el medi i aquest ha estat un factor clau en la creació i la consolidació del món xinès. Com a Fill del Cel, el governant havia rebut el mandat del Cel i havia de tenir cura del benestar del poble, garantir unes bones collites i evitar les crescudes dels rius, entre d’altres funcions. Per tant, l’actuació sobre els rius i canals ha sigut essencial al llarg de la història xinesa. En aquesta xerrada es farà una aproximació històrica a les grans obres hidràuliques de la Xina fins a arribar a l’època contemporània, i s’analitzarà la importància que han tingut al llarg de la història xinesa.

Anna Busquets Alemany: Doctora en Història en la Universitat Pompeu Fabra i directora dels Estudis d’Arts i Humanitats de la Universitat Oberta de Catalunya.

Conferència en català

20 de novembre, 18.30 hores

“Enginyers civils i enginyers hidràulics. El cas del Gran Sinú com a exemple de desenvolupament sostenible prehispànic”

Colòmbia està situada a la cantonada nord-occidental de l’Amèrica del Sud i ha actuat com a lloc de pas obligat per a societats que viatjaven des del nord cap al sud i viceversa tot creant una complexa xarxa comercial precolombina. Entre les múltiples civilitzacions que van emergir en aquest context, el cas del Gran Sinú destaca com a exemple de sostenibilitat. Aquesta societat va desenvolupar sistemes de drenatge i irrigació d’extensos territoris que avui representen un estudi de cas excel·lent per reflexionar sobre la gestió dels recursos hidràulics i el territori.

Luz Adriana Alzate Gallego: Antropòloga per la Universitat de Antioquia. Colòmbia. Adscrita al Grup d'Estudis Precolombins de Barcelona.

Conferència en castellà

11 de desembre, 18.30 hores

“Out of Africa: termodinàmica cultural i enfocament de drets avant la lettre. De la història d’Àfrica al futur global”

Es poden projectar els acords internacionals contemporanis, com ara els objectius de desenvolupament sostenible o la Declaració universal dels drets humans, sobre les societats històriques africanes, en particular les del sud del Sàhara? I a l’inrevés? Les societats africanes actuals atresoren potser un bagatge històric necessari i distint per a la sostenibilitat i la inclusivitat de la societat global? Què podem aprendre, en aquest sentit, d’exemples tan aparentment diferents com la reialesa faraònica (mil·lennis IV-I aC), la Carta de Manden (s. XIII) o la suposada “atemporalitat” dels pobles pastors africans (del neolític fins a l’actualitat)?

Albert Roca Álvarez: Professor d'Antropologia Cultura i Història d'Àfrica a la Universitat de Lleida.

Conferència en català

Públic adult i universitari