El Poblet Feminista neix el 2017 com a grup de treball per fer de les festes nocturnes zones segures i lliures de masclisme i per "empoderar les dones i els col·lectius LGTBIQ davant de situacions que els generin violència". El resultat: un protocol contra agressions masclistes en l'oci nocturn a la Sagrada Família.
“Sis anys després el Poblet és molt més que un grup de treball. És una taula comunitària des d’on es treballen projectes, s’organitzen activitats i s’intenta construir un barri més feminista”, explica la Laia Martínez, dinamitzadora de l’Espai 210 i coordinadora dels Punts Liles del districte de l’Eixample.
“El tarannà del Poblet Feminista és comunitari i respon a les necessitats del barri i de les seves veïnes“. El col·lectiu es troba presencialment cada trimestre i ara mateix estan en un procés introspectiu per “treballar la interseccionalitat i l’antiracisme de manera més profunda, per avançar cap a un feminisme no hegemònic i inclusiu“, diu Martínez.
Respostes col·lectives a actituds masclistes
El col·lectiu feminista està construint la Guia per fer front a les agressions masclistes als equipaments. Ho fan com a resposta a una sèrie d’agressions a la biblioteca que es van produir l’any passat. La problemàtica “es va portar a la taula i es va decidir que es crearia una guia per saber com actuar i evitar que les agressions quedessin impunes”. Durant aquest procés ja han decidit els objectius, continguts públics i els formats, a través de sessions participatives.
Martínez remarca el caràcter comunitari del Poblet i la importància d’abordar els feminismes des d’una mirada que representi la diversitat de les dones que formen part del col·lectiu. “Ara més que mai és quan més sentit prenen aquestes iniciatives i les hem de continuar impulsant perquè tenim molts drets en joc”, diu.
Qui forma part del Poblet Feminista?
La Taula comunitària, que està dinamitzada pel Casal de Barri Espai 210, la formen des de col·lectius juvenils com Joves del Poblet fins a entitats com Hèlia o Associació Connexus, especialistes en matèria de violències masclistes. També hi ha equipaments i serveis municipals –Centre Cívic i entitats com l’Associació de Veïns i Veïnes, entre d’altres. I de manera puntual s’hi han vinculat col·lectius com Furia Mexicana, la Plataforma Unitària contra les Violències de Gènere o la Fundació Enllaç.
