Barcelona

Aquests jardins abasten gran part dels terrenys que durant 32 anys va ocupar l’antic Parc d’Atraccions de Montjuïc. Entre els anys 1930 i 1936, a la part superior d’aquests terrenys ja havia existit un altre parc d’atraccions: el Maricel. Abans de la construcció del Parc d’Atraccions de Montjuïc, entre els anys 1898 i 1965, aquesta zona de la muntanya va tenir un ús militar: la ubicació del destacament de la bateria Álvarez Castro de defensa de la costa, que va ser construïda pel Ministeri de Guerra durant la Guerra de Cuba. L’any 1964, l’Ajuntament de Barcelona va demanar els terrenys a l’exèrcit, i el 1965 es van enderrocar les instal·lacions militars. La creació del parc d’atraccions (1966) va tenir el seu moment de màxima esplendor durant la dècada de 1980, amb més de trenta atraccions i un amfiteatre a l’aire lliure on cada estiu se celebraven concerts amb cantants i grups molt famosos de l’època.

A finals de la dècada dels 90, el parc va iniciar el seu declivi i, a més, va acabar la concessió municipal d’ús dels terrenys. Les propostes per a una nova concessió no van prosperar, i l’any 1998 el Parc d’Atraccions de Montjuïc va tancar les portes. L’any 2000, l’Ajuntament de Barcelona va decidir construir-hi els actuals jardins públics, cosa que va permetre reordenar i renovar una bona part de la zona alta de la muntanya de Montjuïc.

L’aspecte de natura espontània dels jardins és més accentuat a la part inferior, on aquestes característiques es reforcen pel predomini de la vegetació. La vegetació és variadíssima, bona part de la qual es va plantar quan es va construir el parc d’atraccions. Hi ha grans catifes de vivaces i de gramínies, d’espècies molt variades, que donen continuïtat als recorreguts dels jardins, arbres i palmeres molt grans i extenses masses arbustives. Aquests jardins són rics en coníferes, com els cedres, els pins i els xiprers. També hi veiem el cedre de l’Atles, el cedre de l’Himàlaia, el cedre del Líban, el pi blanc, el pi insigne, el pi de l’Himàlaia, el pi marítim, el xiprer, el xiprer d’Arizona i el xiprer de Monterrey. Hi ha arbres mediterranis com l’olivera, l’alzina i el tamariu, i d’altres amb floracions ornamentals com la mimosa, la sòfora, la magnòlia i l’acàcia. Quant a les palmeres, estan representades per grans washingtònies, la palmera excelsa i el margalló.

En aquest espai verd l’art està representat per la poesia i l’escultura. Seguint la tradició de dedicar els jardins de Montjuïc a poetes catalans, el nom d’aquests jardins és un homenatge al poeta Joan Brossa. Al mateix accés principal, a la plaça de Dante, hi ha una placa amb el seu poema Música d’arpa. Quant a les escultures, se n’han conservat quatre de l’antic parc d’atraccions: El pallasso, de Joaquim Ros i Sabaté (1972), que reprodueix la figura de Charlie Rivel enlairant la seva famosa cadira; Carmen Amaya, de Josep Cañas (1966), en homenatge a aquesta balladora de flamenc barcelonina; Charlot, de Núria Tortras (1972), amb Charles Chaplin enfilat dalt d’una bola del món, i Joaquim Blume, de Nicolau Ortiz (1966), on un gimnasta fa exercicis d’anelles amb els anells olímpics de fons.

S’han conservat també dos edificis d’entre els que es van construir a l’antic parc d’atraccions l’any 1965. El primer és el quiosc Damm, el bar restaurant d’aquesta empresa cervesera, que es va convertir molt aviat en l’edifici circular més popular i emblemàtic del parc d’atraccions. Ha estat restaurat i actualment s’hi organitzen celebracions i convencions. En segon lloc, l’edifici Para-sol —el Bar Fanta del parc d’atraccions—, de formigó, amb un curiós disseny en forma de paraigua. Finalment, com a element decoratiu dels jardins actuals, la seva estructura bàsica: una plataforma formada per cinc superfícies que conflueixen cap al centre suportades per un únic pilar. És a dir, un immens para-sol, que s’agraeix els dies calorosos.

Els jardins de Joan Brossa són un exemple excel·lent de la recuperació paisatgística i ambiental d’un espai mitjançant la consolidació del paisatge vegetal ja existent i la potenciació d’un aspecte natural i un punt silvestre. A mig camí entre un parc forestal i un jardí de ciutat, els jardins de Joan Brossa agafen característiques de tots dos, especialment les pròpies d’un bosc. La seva situació ha convertit els jardins de Joan Brossa en l’element de connexió entre diversos jardins del Parc de Montjuïc. D’altra banda, el caràcter lúdic, infantil i d’esbarjo de l’antic parc d’atraccions continua present en aquests jardins. Hi ha tres àrees de joc en les quals s’han instal·lat elements per a totes les edats, alguns de molt originals. La música també és un aspecte lúdic molt important. En el camí que travessa el parc hi ha “coixins musicals” que emeten sons quan es trepitgen, i una zona amb tirolines i jocs de trepar.