Barcelona

Els talussos enjardinats de Rodrigo Caro han permès la rehabilitació d’un solar on hi havia una font natural, enmig d’una zona ruderal a tocar de la serra de Collserola i molt visitada pels veïns del barri de les Roquetes. De fet, va ser gràcies a la insistència dels veïns que es va aconseguir recuperar aquest espai.
El jardí ha esdevingut una curiosa suma d’exotisme, per l’origen de les plantes, ja que en trobarem de procedents de Xile, Sud-àfrica o Austràlia. A la vora de plantes que provenen de la regió de Perth (Austràlia), també hi creixen els geranis que hi han plantat els veïns de les cases adjacents. Són flors plantades en testos casolans, sobre els murs de gabions que separen els jardins dels patis de les cases de la vora. Aquests testos, ara ja integrats en els jardins, condensen l’esperit de tot el barri i de la seva comunitat. Un veïnat molt actiu que va fer de la consecució d’aquests jardins un dels seus objectius.

Si accedim per la part baixa dels jardins, ens reben les diferents varietats de romaní del jardí (Rosmarinus officinalis ‘Cap de pera’, ‘Boule’ i ‘Manacor’).
El romaní creix a la vora dels lliris, dels quals també n’hi ha una sèrie d’espècies diferents com l’Iris germanica, l’Iris lutescens, l’Iris pallida, les Dietes grandiflora i les gramínies, com la Stipa tenuissima, amb una crinera de fulles semblant a una cabellera.
Rodrigo Caro té fins a dinou espècies diferents d’arbres. El primer exemplar que trobarem és un arbre de Bohèmia o arbre argentat (Eleagnus angustifolia). A prop seu creixen també mates de sàlvia (Salvia officinalis, microphylla i fruticosa) i diferents col·leccions de cists (albidus, salvifolius, pulvurentus, purpureus i skanbergii). Aquí i allà trobarem mates de ginesta (Genista linifolia, Genista florida i Genista valentina) i agrupacions de santolina (Santolina chamaecyparissus), ramells de Sant Ponç (Helichrysum italicum) i orenga (Origanum vulgari), així com farigoles conegudes i estranyes (Thymus vulgaris, Thymus ciliatus, Thymus mastichina) i la també mediterrània espinavessa (Paliurus spina-christi).A més, hi ha nesprers (Eriobotrya japonica), magraners de flor doble (Punica granatum), un codonyer (Cydonia oblonga) i figueres (Ficus carica), a sota dels quals trobem gramínies com el lisum, la nasella, coneguda com l’herba d’agulla (Nasella tenuissima), l’espart bord (Lygeum spartum) o un cosí germà del rompsac (Stipa gigantea) que creixen vora de l’arboç (Arbutus unedum).Tot l’arbrat que envolta Rodrigo Caro són alzines (Quercus ilex), les quals també trobarem a l’interior dels jardins (Quercus ilex i Quercus suber), a la vora de pins (Pinus pinea i Pinus halepensis), marfulls, llentiscles (Pistacia lentiscus), nogueroles o arbre de trementina (Pistacia terebinthus) i baladres (Nerium oleander).
També hi ha massissos de flors, molt semblants a les margarides per la forma, amb l’Erigeron karvinskianus, oriünda de Mèxic i l’Amèrica Central.
Entre les rareses, una flor australiana de color lilós i amb un intens perfum… d’all. És la Tulbalghia violacia, popularment coneguda com a all silvestre de Sud-àfrica, de la qual als jardins hi ha dues versions. És una planta molt resistent a la sequera, com el salat blanc (Atriplex halimus), fins al punt que pot créixer en talussos vora el mar.
També destaquen per la seva resistència la col·lecció d’estepes o phlomis del jardí, com la candelera (Phlomis fruticosa), els blens de frare (Phlomis italica) i el matagall (Phlomis purpurea).
L’arbrat de la part alta del jardí el formen garrofers (Ceratonia síliqua), tamarius (Tamarix gallica i pentandra) i, entre els arbustos, savines (Juniperus phoenica), brucs (Erica multiflora), murtres (Myrtus communis) i una nova espècie de romaní (Rosmarinus postratus) que té la particularitat de créixer en mates rinxolades entapissants.

Al capdamunt del recinte hi trobem, també, oliveres (Olea europaea) i a la vora de la tanca i per tot el recorregut, aladern de fulla estreta (Phyllirea angustifolia) i lli de Nova Zelanda (Phormium tenax).

Proposem visitar aquests jardins de manera ascendent, de baix a dalt, seguint sempre el traçat de les rampes del jardí. Així, mentre anem pujant, els talussos sempre queden a l’altura dels ulls del visitant i es presenten frontalment.
El jardí també disposa d’un recorregut que parteix de la part alta, per visitar els jardins en sentit descendent. És una opció vàlida especialment per a les persones amb mobilitat reduïda. Per arribar-hi hi ha un ascensor que puja fins al capdamunt del turó i que salva tots els desnivells dels jardins des del carrer d’Alcàntara fins al carrer de Llobera. Abans de pujar-hi, però, no ens hem d’oblidar de gaudir de la vista panoràmica sobre Barcelona des de la part alta del turó de les Roquetes.

El que li dóna la categoria de col·lecció és que dels Jardins de Rodrigo Caro s’obtenen les llavors d’algunes espècies per proveir el viver de Tres Pins.
De Rodrigo Caro va sortir una de les gespes resistents, la Zoysia tenuifolia, coneguda també com a gespa vellutada de Corea. Als jardins la trobem estesa i ufanosa sota uns exemplars d’arbre de l’amor (Cercis siliquastrum) i d’unes sòfores (Stiphnolobium japonicum).
Els jardins són un laboratori de proves. Algunes espècies s’hi adapten i d’altres no. Així, l’herba del cangur (Anizoganthus flavidus), oriünda d’Austràlia, i les seves flors vellutades i de color vermell o les plantes sud-africanes, com el romaní sud-africà i el romaní de Ciutat del Cap (Eriocephalus africanis i Eriocephalus capensis), en són uns bons exemples. Barcelona ha recuperat la presència d’aquesta planta africana, ja que l’Eriocephalus havia desaparegut. Una altra planta que torna a introduir-se en els jardins, després d’haver desaparegut de la jardineria ornamental, és l’olivereta (Cneorum triccocum).