Barcelona

Fou inaugurada ja en plena democràcia el 1983, per a gaudi de tots els ciutadans. Una victòria veïnal que és avui una realitat viva i activa en format de plaça de barri i plaça enjardinada. Els arquitectes municipals A. Arriola, J.L. Delgado, J.M. Julià i C. Ribas van respondre a les necessitats veïnals i van convertir els 22.000 m2 de l’espai adquirit pel consistori en una gran plaça, de la qual 15.413 m2 es destinen a espai verd i la resta a vials, plaça cívica i equipaments i serveis situats a la part inferior per aprofitar l’espai generat per l’orografia existent entre el carrer de l’Escultor Ordoñez i el carrer de l’Estudiant.

Resseguint els camins que voregen els parterres farem una descoberta gradual de l’espai. L’arbrat del parc es divideix en zones de predomini d’arbre perennifoli, bàsicament alzines (Quercus ilex) i xiprers (Cupressus sempervirens) i una zona d’arbre caducifoli, amb lledoners (Celtis australis) alineats en un espai central de la plaça amb profusió de bancs.
Els camins que ens porten pel parc estan emmarcats amb fileres de pollancres (Populus alba pyramidalis). Aquests camins ens acompanyaran entre pollancres, lledoners i alzines, salvant els diferents espais en terrasses, en un pendent suau. El desnivell s’aprofita per crear un salt d’aigua, que acaba en una làmina semicircular. Font i cascada separen la part verda de la part dura de la plaça. La làmina d’aigua acaba amb una petita badia de còdols de riu que recreen l’aspecte d’una petita platja.
A prop d’aquestes badies, a banda i banda del llac, creixen els desmais (Salix babylonica) i pebrers bords (Schinus molle), també anomenats pebrer desmai.
A la part central del llac tornem a trobar, en altura, els pollancres i, a la seva vora, les alzines. En un racó de la plaça hi ha també quatre palmeres de Canàries (Phoenix canariensis). Tot el perímetre està envoltat per una doble filera de plàtans (Platanus x hispanica).

La plaça de Sóller té el privilegi de posseir una de les primeres mostres d’art contemporani al carrer situada en un barri perifèric. Va ser un encàrrec d’Oriol Bohigas, aleshores delegat d’urbanisme, a l’escultor Xavier Corberó dins un pla per monumentalitzar la perifèria. L’escultor va crear per a la plaça, que en el moment de la seva urbanització era la més gran de Barcelona, un conjunt escultòric format per 41 làmines fines, amb formes arrodonides, que fan entre cinc i vuit mil·límetres de gruix, de marbre rosa de Portugal, marbre blanc d’Almeria i d’ònix iranià. Matèries fràgils i luxoses que evoquen una barca, uns núvols, el sol i la lluna. Una recreació de les illes Balears i de la relació històrica mantinguda amb el barri, raó per la qual l’escultor la va titular Homenatge a la Mediterrània.
Els plans petris de l’escultura, tan prims, són d’una fragilitat extraordinària, raó per la qual deixen també passar la llum. Així, les vetes del marbre i de l’ònix es reflecteixen sobre la làmina d’aigua i fan que aquesta s’incorpori a l’entorn com un element dinàmic i cinètic de l’escultura.